Covet
De Viquipèdia
La imatge de la Marededéu de Covet presideix una antiga parròquia rural que tenia només vuit habitants permanents el 1990. L'església és un dels exemplars cabdals del Pallars Jussà i un conjunt escultòric singularíssim en tot el país català. Covet pertany al terme municipal d'Isona i Conca Dellà de 136'27 km². format per Benavent de la Conca, Biscarri, Conques, Covet, Gramenet, Isona, Llordà, Figuerola d'Orcau, Orcau, els Masos de Sant Martí, Montadó, Sant Romà d'Abella, i Siall.
Hom pot accedir a Covet per un brancal de carretera de 2'5 km., de la CC-1412b, tram Benavent-Biscarri que porta fins a les cases que formen el seu nucli i segueix cap a Isona (7'2 km) on mor.
El lloc de Covet ha estat sempre amb diferents nivells de població, segons fos una època o una altra. Antigament, a mitja hora escassa a migdia del poble, passava el camí ral de Tremp a Cervera, al lloc on hi havia el vell hostal de les Moreres, fins fa ben poc (1999) enrunat i en desús i, avui dia, totalment enderrocat.
Quan els comtes d'Urgell venen el castell de Llordà al vescomte Arnau Mir de Tost i a la seva muller Arsenda, se cita Covet a les afrontacions (any 1032). És el primer cop que el lloc de Covet és citat. Procedeix d'aquesta església el famós Sant Crist de Conques, talla gòtica cremada als aldarulls del 1936 i molt venerada a l'església de Sant Miquel de Conques on hi ha ara una imatge reproduïda, molt diferent de l'original.
L'església de Covet és un edifici del segle XII, romànic, de planta de creu llatina –d'una nau amb transsepte- i tres absis tot mirant a llevant. Tots tres són decorats al seu interior i el major també a l'exterior. (L'església fou part del Priorat de Covet, canònica agustiniana depenent d'Àger). La nau de l'església és coberta per una volta de canó apuntada, dividida en tres trams per dos arcs torals que es recolzen sobre columnes adossades amb capitells esculpits. En el mur interior de la paret nord s'obren dues portetes que donen accés l'una al campanar i l'altra a l'exterior. En el mur de l'altre costat hi ha una columna adossada que correspondria a un nou arc toral però que mor al nivell de les impostes.
La galeria interior és força original. Oberta parcialment en el gruix del mur de ponent, sobre l'entrada, és formada per quatre arcs de mig punt damunt columnes que sostenen cinc capitells dignes d'admiració pel seu volum i voluptuositat. Hom pot accedir a aquesta galeria de la rosassa per les dues escales de cargol construïdes als flancs que sobresurten de la façana. La gran rosassa de la façana s'obre amb arcuacions i columnetes radials i els vitralls són posteriors a l'any 1939.
La portada principal del mur de ponent és la part més visible, impressionant i notable de l'església de Covet, que forma un cos avançat, coronat per una cornisa plana sobre mènsules. La porta és formada per arquivoltes en degradació, que descansen sobre columnes a banda i banda i que estan esculpides amb figures d'àngels, monstres i saltimbanquis. A la dovella central, es contempla el Pecat Original o la representació de l'Arbre de la Vida. El Tetramorf i Déu dins d'una màndorla rodejat d'un Serafí i d'un querubí són al timpà.
Els artistes que esculpiren Covet tenien influències de l'escola tolosana, entre altres. Hi podem veure representat tot un programa iconogràfic i teològic de les diferents creences de l'època, algunes d'elles no gaire dins de l'ortodòxia catòlica. Observem la repetida representació del principi dualista (Gèminis) juntament amb figures de Samsó, Noé, Daniel, etc. Tot aquest conjunt, que hom ha datat entre 1150 i 1160, no té parió a Catalunya i només se li assembla el de l'església d'Artaiz, a Navarra –del tercer quart del segle XII- i altres esglésies de Galícia i de Coimbra. Pensem que no ha estat trobada la carta de dotació i consagració d'aquesta església i que hom creu que fou construïda damunt d'altres anteriors construccions visigòtiques i tot ampliant una petita esglesiola rural (la zona de l'absis sud) i que la torre del campanar era una antiga construcció de guaita, possiblement tardoromana, tot i que els estudiosos es troben dividits en llurs opinions.
La talla romànica original de la Marededéu es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Palau Nacional, Montjuïc, Barcelona. Es tracta d'una talla policromada amb dors buidat parcialment. Segons la fitxa MNAC-4395 del propi Museu, aquesta imatge data dels segles XII-XIII i la fusta és d'àlber: “Mare de Déu amb Nen; la Verge es troba asseguda al tron decorat amb dibuixos geomètrics sobre fons blau. Porta una magrana a la mà dreta i amb l'esquerra suporta el Nen damunt del seu genoll esquerre. Vesteix una túnica i mantell amb vel blanc guarnit amb línies paral·leles, fulles blanques i una corona. Descansa els peus damunt d'un doble sòcol. El Nen, coronat també, beneeix amb la mà dreta i porta un llibre a l'esquerra (80x32 cm). Col·lecció Plandiura 18.10.1932. El daurat de les corones fou renovat modernament. Hi manca la part inferior dels costats del tron. Aquesta imatge formà part d'un grup d'escultures que, potser, sortiren plegades d'un mateix taller i que –d'un aspecte més rústic- són conservades al Museu Diocesà de Lleida”.
Les portes de l'església són les originals, de la mateixa manera que el forjat.
El Museu Episcopal de Vic conserva, amb el número 4418 del seu inventari, un encenser procedent del priorat de Covet fet en bronze fos, que fa 16 cm. d'alçada i que es conserva en força bon estat. Objecte litúrgic construït a cavall dels segles XII-XIII. Fou adquirit l'any 1923 per mossèn Gudiol pel preu exacte de (35₧) trenta-cinc pessetes de l'època, uns 90 € d'ara. S'ha conservat tots els elements d'aquest encenser: cassoleta, tapa i cadenes i, a més, en perfecte estat de funcionament.
El 13 de juliol de 1986, es constitueix l'ASSOCIACIÓ D'AMICS DE COVET amb la intenció de recuperar, mantenir i potenciar el patrimoni cultural del lloc.
El dia 26 d'agost de 1989 es lliura a la parròquia de Covet la imatge reproduïda de la Mare i el Nen, propietat de l'Associació, per al seu dipòsit posterior dins de l'església. Es tracta d'una còpia de l'original que roman dins del Museu.
L'any 1993 es publica el llibre d'en Josep-Maria Nogués i Torre titulat. “APROXIMACIÓ A LA HISTÒRIA DE COVET I EL SEU ENTORN”.
L'edifici de l'església de Santa Maria de Covet fou declarat Monument Nacional per Reial Ordre de l'onze de gener del 1921 i que es tracta d'un dels dos únics que en té tota la comarca baixpallaresa.
