Don Quixot de la Manxa
De Viquipèdia
L'enginyós cavaller Don Quixot de la Mancha (ortografia i títol original -1605-, El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha) és una de les obres més importants de la literatura espanyola i de la literatura universal, el llibre més traduït després de la Bíblia, escrit per Miguel de Cervantes.
[edita] Estructura, gènesi, contingut, estil i fonts
La novel·la consta de dos parts: La primera, El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha, fou publicada el 1605; la segona, El ingenioso caballero Don Quixote de La Mancha, el 1615 (títol original: Segunda parte del ingenioso cauallero Don Quixote de la Mancha).
La primera part es va imprimir a Madrid, a casa de Juan de la Cuesta, a final del1604. Va eixir a la venda el gener del 1605 amb força errates, a causa de la celeritat que imposava el contracte d'edició. Esta edició es va reimprimir en el mateix any i en el mateix taller, de manera que hi ha en realitat dos edicions de 1605 lleugerament distintes. Se sospita, tanmateix, que va haver-hi una novel·la més curta, que seria una de les futures Novelas Ejemplares. Va ser divulgada o impresa amb el títol El ingenioso hidalgo de La Mancha. Esta publicació s'ha perdut, ja que autors com Francisco López de Úbeda o Lope de Vega, entre altres testimonis, al·ludixen a la fama d'esta peça. Tal volta circulava manuscrita i, fins i tot, podria ser una primera part de 1604. També el toledà Ibrahim Taybilí, de nom cristià Juan Pérez i l'escriptor morisc més conegut entre els establits a Tunísia després de l'expulsió general de 1609-1612, narrà en una visita el 1604 a una llibreria en Alcalà on va adquirir les Epístolas familiares i el Relox de Príncipes d'Antonio de Guevara i la Historia imperial y cesárea de Pedro Mexía. En eixe mateix passatge es burla dels llibres de cavalleries de moda i cita com a obra coneguda el Don Quixot. Això va permetre Jaime Oliver Asín d'afegir una dada a favor de la possible existència d'una discutida edició anterior a la de 1605.
La inspiració de Cervantes per a compondre esta obra va vindre, segons pareix, de l'anomenat Entremés de los romances, que era de data anterior (encara que açò és discutit). El seu argument ridiculitza un llaurador que embogix creient-se heroi de romanços. El llaurador va abandonar la seua muller i es va llançar als camins, com va fer Don Quixot. Este entremés té una doble lectura: també és una crítica a Lope de Vega; qui, després d'haver escrit nombrosos romanços autobiogràfics en els quals contava els seus amors, abandonà la seua muller i marxà a l'Armada Invencible. És conegut l'interés de Cervantes pel Romancero i el seu ressentiment per haver sigut expulsat dels teatres per l'èxit més gran de Lope de Vega, així com el seu caràcter de gran entremesista. Per tot això, podria ser una hipòtesi versemblant.
La primera part, en la qual s'allargava la prèvia «novel·la exemplar», es va repartir en quatre volums. Va assolir un èxit formidable i va ser traduïda a totes les llengües cultes d'Europa. Tanmateix, no va suposar un gran benefici econòmic per a l'autor a causa de les edicions pirates. Cervantes només va reservar privilegi d'impressió per al Regne de Castella, causa per la qual els regnes veïns van imprimir Don Quixots més barats que després vendrien a Castella. D'altra banda, les crítiques de caràcter neoaristotèlic vers la nova fórumula teatral assajada per Lope de Vegada i el fet que s'inspirava en un entremés en qual se li atacava, suposà atraure l'esquírria dels lopistes i del mateix Lope; qui, fins llavors, havia sigut amic de Cervantes. Això va motivar que, el 1614, isquera una segona part de l'obra amb el nom d'Alonso Fernández de Avellaneda. En el pròleg s'ofén greument Cervantes acusant-lo d'envejós, en resposta al greuge infligit a Lope. No hi ha notícies de qui era este Alonso Fernández de Avellaneda. L'important cervantista Martí de Riquer sospita que va ser un altre personatge real agreujat per la publicació de la primera part, que apareix com a personatge fictici en l'obra, Ginés de Pasamonte. La novel·la no és dolenta i és possible, fins i tot, que s'inspirara en la continuació que estava elaborant Cervantes. Així i tot, no és comparable a la que es va imprimir poc després. Cervantes jugaria amb el fet que el protagonista en la seua obra s'assabenta que hi havia un suplantador.
[edita] Primera Part
Comença amb un pròleg en el qual es burla de l'erudició pedantesca i amb uns poemes còmics, a mode de preliminars, compostos en llaor de l'obra pel mateix autor, qui no va trobar ningú que volguera lloar una obra tan extravagant com esta, com sabem per una carta de Lope de Vega. En efecte, es tracta de, com diu el capellà, una «escritura desatada» lliure de normatives que mescla lo "líric, èpic, tràgic, còmic" i on es fiquen entremig del desenrotllament històries de diversos gèneres, com ara les de Grisóstomo i la pastora Marcela, la novel·la El curioso impertinente, la història del captiu, el discurs sobre les armes i les lletres, la de l'Edat d'Or, la primera eixida de Don Quixot i la segona amb el seu inseparable escuder Sancho Panza (la segona part narra la tercera i darrera eixida).
La novel·la comença descrivint un tal Alonso Quijano, ...... pobre, que embogix llegint llibres de cavalleries i es creu un cavaller medieval. Decidix armar-se com un tal en un hostal, que ell veu com un castell. Li passen tota class de còmiques aventures en les quals el personatge principal, impulsat en el fons per la bondat i l'idealisme, busca de "desfacer entuertos" i ajudar els desafavorits i desventurats. Perseguix un amor platònic per una tal Dulcinea del Toboso.
(ARTICLE EN CONSTRUCCIÓ)
