Drets històrics

De Viquipèdia

Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1585).

Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta. Foren proposats pel PNB a la ponència per a la redacció de la Constitució i finalment acceptats per aquesta sense obtenir que el PNB donés suport finalment a la Constitució.

En el cas de Catalunya, el seu fonament jurídic és considerar com a ilegal l'abolició, per dret de conquesta, de les antigues Constitucions catalanes que van suposar els Decrets de Nova Planta (1716).

Taula de continguts

1 Text de la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978
2 Ús d'aquest precepte en els diferents estatuts d'autonomia
3 Els drets històrics a la proposta de nou Estatut d'Autonomia de Catalunya
4 Constitucions catalanes versus constitucions espanyoles
5 Vegeu també
6 Enllaços externs
7 Referències

[edita] Text de la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978

"La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals.

L’actualització general del dit règim foral es durà a terme, en el seu cas, dins el marc de la Constitució i dels estatuts d’autonomia."

[edita] Ús d'aquest precepte en els diferents estatuts d'autonomia

Aquest precepte fou inicialment pensat per al País Basc i la Comunitat Foral de Navarra, però al llarg del temps s'ha anat estenent a altres comunitats autònomes que en el passat havien estat territoris forals, com ara l'Aragó, on diu, com en l'Estatut basc, que "l'acceptació del règim autonòmic no suposa renuncia per part del poble aragonès als drets que com a tal li podrien haver correspongut en virtut de la seva història, que podran ésser actualitzats d'acord amb la disposició addicional primera de la Constitució".

Els projectes de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya i de reforma de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià recullen aquest precepte en determinats punts del seu projecte, com ara l'article cinquè del projecte de nou Estatut català, que diu que "l'autogovern de Catalunya es fonamenta en els drets històrics del poble català" i de la disposició addicional primera d'aquest mateix projecte, en el que es recullen matèries que l'article cinquè "empara especialment", com ara el finançament i el dret civil català.

La reforma de l'Estatut del País Valencià pactada per PP i PSPV recull la derogació del decret de nova planta de 1707 i la recuperació del dret foral valencià, entre d'altres afers. Aquest precepte ha estat vist per alguns juristes, com l'expresident del Tribunal Constitucional, Manuel Jiménez de Parga, com a anticonstitucional.

[edita] Els drets històrics a la proposta de nou Estatut d'Autonomia de Catalunya

La proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en tràmit a les Corts Generals inclou dues referències als drets històrics en el seu article cinquè i en la disposició addicional primera com segueix:

"Article 5. Els drets històrics

L'autogovern de Catalunya com a nació es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara de l'article 2, la disposició transitòria segona i altres disposicions de la Constitució, preceptes dels quals deriva el reconeixement d'una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, l'educació, la cultura i el sistema institucional en què s'organitza la Generalitat."

"Disposició addicional primera. Reconeixement i actualització dels drets històrics

L'acceptació del règim d'autonomia que s'estableix en aquest Estatut no implica la renúncia del poble català als drets que, com a tal, li corresponguin en virtut de la seva història, que poden ésser actualitzats d'acord amb el que estableix la disposició addicional primera de la Constitució."

[edita] Constitucions catalanes versus constitucions espanyoles

Veiem doncs que mentre les primeres constitucions catalanes de les que en tenim constància, daten del segle XIII, i en elles el mot Catalunya surt nombroses vegades, no és fins al segle XIX que ens trobem amb contitucions que podriem començar a denominar espanyoles, tot i que no és fins al final del segle XIX que aquestes parlen per primer cop de Espanya en singular.

Resta avui encara per aclarir la validesa de les actuals constitucions espanyoles, essent així doncs que les antigues constitucions catalanes, estaven blindades, i no podien ser pas derogades més que per les Corts Catalanes, i en condicions molt especials.