Economia Postkeynesiana

De Viquipèdia

L'economia postkeynesiana és una escola de pensament basada en les idees de John Maynard Keynes. Difereix de les idees de Keynes i l'economia keynesiana així com de la nova economia keynesiana enfatitzant els següents punts:

La importància de la incertesa i el temps històric.
La idea que les variables monetaries afecten l'economia "real" (producció, ocupació...) tant el el curt com en el llarg termini.
Rebuig als models d'equilibri general neoclàssics.

Els economistes postkeynesians creuen que el capitalisme no te cap tendència natural a retornar a la situació de plena ocupació, que la inversió fixa és l'element determinat del nivell de demanda agregada en una economia tancada (o suficientment gran) i que les decisions en el nivell i la direcció d'inversió es realitzen com a anticipació d'esdeveniments futurs que no poden ser coneguts, ni tan sols probabilísticament, per els individus. Els postkeynesians enfatitzen la necessitat d'una política fiscal que fomenti l'ocupció i les rendes.

[edita] Elements essencials

[edita] Demanda efectiva

El principi de demanda efectiva planteja que la producció s'ajusta a la demanda. És a dir, que tant a curt com a llarg termini l'economia és dirigida per la demanda i no per les restriccions en l'oferta.

[edita] Temps històric dinàmic

El temps lògic és el "tipus de temps" present en la majoria de models econòmics. Per exemple en els exercicis d'estàtica comparada l'equilibri és pertorbat i automàticament el model es mou cap a un nou equilibri sense tenir en compte el procés per al qual s'arriba a aquest nou equilibri. En canvi, en el temps històric l'economia és un procés dinàmic i no existeix un estat d'equilibri. A més, les decisions d'un període estan marcades per les decisions del període anterior, per tant pot ser dificil i costós tirar endarrere una decisió.

[edita] Flexibilitat de preus

La flexibilitat de preus té efectes nefastos sobre l'economia ja que actuen com a factor desestabilitzador. La flexibilitat dels salaris reals reduirà la demanda efectiva en disminuir el poder de compra dels treballadaors. L'economia postkeynesiana, contrariament a l'economia neoclàssica creu que l'efecte renda prima per sobre l'efecte substitució.

[edita] La economia monetària de producció

Els models han de tenir en compte que els contractes en pacten en termes d'unitats monetaries corrents i no en unitats de producte. Les families no disposen normalment dels actius físics que necessiten les empreses sinó actius financers. La major o menor predisposició a renunciar als actius menys líquids pot provocar crisis.

[edita] L'incertesa

El concepte postkeynesià d'incertesa és l'incertesa radical. El futur és imprevisible. No es pot ni tan sols conèixer probailísticament ja que es desconeixen tant les probabilitats a assignar com el conjunt d'estats possibles. Per tant, l'únic que importa és la confiança del decisor. El concepte d'incertesa radical està estretament vinculat amb el de temps històric. Usant termes de la física, el món és no ergòdic. És a dir, no es poden realitzar prediccions del futur en base a l'anàlisi estadística i estudis economètrics del passat.

[edita] Pluralisme d'idees i mètodes

La realitat és multiforme, la qual cosa justifica l'existència de diversos mètodes i teories aparentment rivals.

[edita] Tendències

L'escola postkeynesiana és un conjunt d'economistes o línies de pensament molt heterogènies. Així es poden distingir tres tendències principals:

Fonamentalistes, el màxim exponent dels quals és Paul Davidson. S'inspiren directament en Keynes i posen ènfasi en l'incertesa radical, el diner, la preferència per la liquiditat i l'inestabilitat financdera.
Sraffians, que s'inspiren en els treballs de Piero Sraffa, i indirectament en Marx. S'interessen per assumptes relacionats amb els preus realtius, models multisectorials interdependents, la mesura del capital fix o la determinació d'un patró invariable de valor.
Kaleckians, que s'inspiren en els treballs de Michal Kalecki, i per tant també indirectament en Marx, però també en Kaldor i en els institucionalistes. S'ocupen dels problemes microeconòmics de fixació de preus, però també dels grans agregats macroeconòmics i de les relacions mesoeconòmiques.