Ediacarià
De Viquipèdia
 Aquest article forma part de la sèrie Proterozoic |
| Paleoproterozoic |
| Siderià |
| Rhyacià |
| Orosirià |
| Staterià |
| Mesoproterozoic |
| Calymnià |
| Ectasià |
| Stenià |
| Neoproterozoic |
| Tonià |
| Cryogenià |
| Ediacarià |
El període Ediacarià és l'últim període geològic de l'era Neoproterozoica. Durà entre fa 635 i 542 milions d'anys. Aquest nom ja es feia servir pels investigadors des de feia temps, però no va ser fins el març del 2004 que la Unió Internacional de les Ciències Geològiques va donar-li la condició oficial. També se l'ha anomenat període Vendià.
El registre fòssil d'animals d'aquest temps és escàs, possiblement pel fet que els animals encara no havien desenvolupat closques dures, que es fossilitzen més fàcilment.
[edita] Datació de l'Ediacarià
Aquest període és inusual ja que el seu començament no està marcat per un canvi en el registre fòssil. Sí que hi ha exemples rars de fòssils de cossos tous, però només a finals del període, fa uns 580 milions d'anys. L'inici del període ve marcat per l'aparició d'una nova capa de carbonats diferenciada químicament i en textura, que indica un canvi climàtic (la fi de les glaciacions del Cryogenià). Aquest límit està situat a fa 635 milions d'anys, segons datacions dudes a terme amb el sistema Urani-Plom a Namíbia i la Xina.
