El regnat de Napoleó Bonaparte
De Viquipèdia
Després de la Revolució Francesa
Al 1799 el general Napoleó Bonaparte va fer un cop d’Estat. Aquest home que es va fer anomenar emperador de França era un liberal defensor de l’alta burgesia. Va conquerir i difondre les seves idees liberals a Europa i va provocar la caiguda de molts reis absolutistes i va substituit les monarquies per règims liberals.
Napoleó a Espanya
Napoleó volia abolir el feudalisme i la Inquisició. Quan Napoleó va arribar es va trobar amb un lloc bastant desastructurat. El rei Carles II tenia deutes que li havia deixat el seu pare i l’imperi americà en crisis. Napoleó va enviar al rei i a la seva família a Baiona, on van deixar la corona en mans de Napoleó. Napoleó va coronar com a rei al seu germà, Josep I, conegut pels espanyols com a Pepe Botella, per la seva afició a la beguda. Però el poble no volia a Josep I. I llavors es van revolucionar i van fer fora el rei de Madrid, obligant a les tropes franceses a replegar-se a l’Ebre. Al cap d’un mes, Josep I tornava a Madrid i començava el seu regnat.
La campanya de Rússia
Napoleó volia conquerir Rússia. Va sortir de França amb un exèrcit de 600.000 soldats, dels diferents països que constituïen l’Imperi. Per a conquerir Rússia volia destruir l’exèrcit rus o conquerir Moscou. Napoleó va endinsar-se a Rússia sense tenir en compte el fred ni les distàncies del país. Les tropes russes deixaven avançar als francesos. Després d’una batalles amb pèrdues considerables per les dues parts, però sense que es decidís res, Napoleó va entrar a Moscou sense que els russos opesessin resistència. La majorn part de la ciutat va ser incendiada i els russos no els hi van donar avituallament ni recursos. Napoleó va començar la retirada. La fam, les malalties i la fatiga destruïent l’exèrcit francès. Aquesta campanya va ser la gran derrota de Napoleó. Dels 600.000 que hi havien anat, només en van tornar 18.000 i 30.000 van ser alliberats pels russos. Napoleó va perdre 400.000 homes i els russos només 250.000. va ser un dels desastres més grans de la història, només comparat amb les guerres del segle XX.
El final de Napoleó
Després d’aquesta derrota, els exèrcits estrangers s’endinsaven en sòl francès. París quasi no es va resistir, al cap de pocs dies entraven a París el rei de Prússia i el tsar. Després d’això, el Senat va destronar a Napoleó i els mateixos que havien entrat a París, el tsar i el rei de Prússia li van oferir la soberania de l’illa d’Elba i una subvenció de dos milions de francs anuals. A Elba van arribar rumors de que se’l volia desterrar a un indret més allunyat o que volien assassinar-lo. Poc després, Napoleó es va embarcar cap a Europa. Dies després, enmig de l’entusiasme popular, Napoleó entrava a París. A partir d’ara, comença l’imperi dels “cent dies”. El poble es va adonar de seguida que Napoleó repetia els seus vells errors mentre Europa renovava el seu pacte en contra seva. Napoleó va ser derrotat a Waterloo, durant la batalla de Waterloo, per les monarquies europees el 1815. Després de la derrota, Napoleó es va embarcar en un vaixell que l’havia de portar als Estat Units. Però el temien massa per deixar-lo en llibertat i el van deportar a Santa Helena, una illa volcànica de l’Atlàntic. A Santa Helena hi va viure envoltat d’uns quants fidels, on va morir emmetzinat, per hepatitis o per càncer, no se sap.
