Encunyació
De Viquipèdia
L'encunyació és l'operació d’encunyar, imprimir i segellar una peça de metall per convertir-la en moneda.
L'encuny és un motlle de metall
Seca és el nom de la casa o taller on es fa l’encunyació: La seca de Barcelona data de 1208, la de València de mitjans segle XIII, la de Mallorca de 1315 i la de Perpinyà el 1346
[edita] Evolució tecnològica
- Les primeres monedes es van fer mitjançant l'introducció de metall fos en un motlle
- Des de l'època grega al segle XVI l’encunyació es feia amb un martell amb un mètode consistent en disposar una peça de metall calentada entre dos trossells (encunys de ferro) el superior dels quals en ésser colpejat pel martell imprimia la moneda
- A partir del segle XVI s'introdueix la tècnica de l'encunyació amb molí en la qual es fan servir dos cilindres gravats amb les dues cares de les monedes i per on passa una làmina metàlica que queda impresa i després s'ha de retallar.
- Des de 1850 va aparéixer el torn mecànic en el qual segueixent basant-se les màquines actuals.
