Eros Poli

De Viquipèdia

Eros Poli (nascut el 6 d'agost de 1963 a Isola della Scala), és un ciclista italià ja retirat que normalment treballava de gregari per als líders dels equips en que va formar, especialment com a preparador dels sprints de grans velocistes com Mario Cipollini.

Tot i ser un corredor d'equip, dedicat generalment a tasques secundàries, durant la quinzena etapa del Tour de França de 1994, i aprofitant que Cipollini, el seu cap de files, s'havia retirat de la cursa i que, per tant, no havia de dur a terme tasques d'equip, va protagonitzar una escapada en solitari que, de bon principi, semblava destinada al fracàs.

Quan va iniciar el seu demarratge, Poli era un dels últims a la classificació general del Tour, i els principals aspirants a la victòria no van donar importància al seu atac que, a més a més, tenia lloc a més de cent setanta quilòmetres de la línia d'arribada, tenint per davant el mitic port del Mont Ventoux, una muntanya que no s'adaptava gens a les seves característiques físiques (Poli medeix 1,94 metres d'alçada, i el seu pes en aquell moment era de 85 quilos, per tant, cap muntanya mínimament destacada no s'adaptava a les seves característiques, i encara menys un port excepcional com aquell).

Poli però va perseverar en el seu intent, agafant un important aventatge sobre el seus perseguidors, i va arribar al peu de la muntanya amb prop de 16 minuts 20 segons de marge sobre el segon classificat i 23 minuts 45 segons sobre el pilot. Ara bé, al llarg del duríssim ascens del Mont Ventoux, va patir una forta "pàjara" (defalliment en l'argot ciclista) i va començar a perdre temps a marxes forçades. Tanmateix, amb una força de voluntat sobrehumana Poli es va sobreposar i va aconseguir mantenir-se sobre la bicicleta i arribar, desprès de 171 quilòmetres corrent en solitari, completament esgotat i plorant literalment d'emoció, en primera posició a línia d'arribada, amb un aventatge de 3 minuts 39 segons sobre el segon classificat, aconseguint la que sens dubte és la victòria més important de la seva trajectòria, i protagonitzant una gesta heròica que, indiscutiblement, forma part de la llegenda del ciclisme.

A part d'aquesta etapa del Tour, i d'alguna victòria en curses menors, Poli també havia format part de l'equip italià que havia obtingut la medalla de bronze en la modalitat de curses per equips als Jocs Olímipics de Los Ángeles, el 1984, juntament amb Claudio Vandelli, Marcello Bartalini i Marco Giovannetti.

En ser preguntat pels periodistes sobre quin volia que fos el seu epitafi, Poli va respondre "Aquí descansa Eros Poli, famòs per ser alt i acabar últim al Giro d'Itàlia".

Actualment Poli regenta un bar de vins a la ciutat italiana de Verona.