Espill o Llibre de les Dones
De Viquipèdia
L' Espill o Llibre de les Dones, (Spill o Libre de les Dones) també conegut com a Llibre dels consells és una obra misògina del metge i escriptor Jaume Roig, escrita al voltant de 1460. En aquesta obra, totes les dones són vils, tret de sa mare i la Mare de Déu. Està dedicat a Baltasar Bou, nebot de l'autor, està escrit en 16.359 versos de quatre síl·labes. Només se'n conserva un manuscrit, tot i que durant el segle XVI fou imprés tres vegades, la qual cosa prova el seu èxit.
Taula de continguts |
[edita] Argument
L'Espill consta d'un prefaci i de quatre llibres que, al seu torn, es divideixen en quatre grans parts. En el prefaci el narrador anuncia la seua intenció. En el primer libre, "De sa joventut", coneixem el protagonista, que parla en primera persona, en la seua infantesa. Orfe de pare i foragitat de sa casa per la seua mare, es veu obligat a guanyar-se la vida i emprén un viatge aventurer, primer per Catalunya i després per França. Combat en la guerra dels Cent Anys al costat dels francesos i, a París, ja ric gràcies als botins que ha obtingut, intervé en la vida cavalleresca. El llibre segon, "De quan fon casat", narra els successius fracassos matrimonials del protagonista. En el llibre tercer, "De la lliçó de Salomó", el protagonista, desesperat per no poder trobar una dona adequada, pretén casar-se amb una parenta seua. És aleshores quan se li apareix Salomó, el qual profereix una llarga invectiva contra les dones. Al llibre quart, "D'enviudar", el protagonista, decidit a fer cas a Salomó, després d'un pelegrinatge per diversos monestirs catalans, es retira a València i duu una vida de pietat, totalment apartat de les dones. Al final, però, s'hi reconcilia i en salva dues de la crítica general: la Verge Maria i la dona de l'autor, Isabel Pellisser, "que a tots paria més hom que dona".
[edita] Misogínia
El primer aspecte que s'observa en l'Espill és la seua misogínia, ferotge i agresiva. Els atacs a les dones no n'exclouen cap ni una. Les dones amb les quals el protagonista es relaciona pertanyen a tots els estaments possibles: la seua mare, una donzella, una vídua, una novícia, una beguina i, finalment, una parenta.
La sàtira de l'autor té una clara intenció moral, que es dedueix ja del mateix títol l'Espill: advertir el lector de la perversitat intrínseca a la condició femenina. Ara bé, la literatura misògina té una extensíssima tradició a l'Edat Mitjana. Per aquesta banda, doncs, el llibre de Roig no presenta cap originalitat.
[edita] La realitat quotidiana i l'element burgés
L'Espill es desenrotlla narrativament a través de dos plans: l'un, el de les aventures fantàstiques del protagonista, i l'altre, el realista, el pla on són descrits els diversos escenaris que emmarquen l'acció. Aquest segon pla és el que ens revela un autèntic temperament de novel·lista. Roig excel·leix en l'observació de la realitat de la seua època i, en descriure-la, sovint la somet a un procés de deformació grotesca. Paral·lelament, i en relació amb aquesta deformació, l'autor no negligeix els detalls més desagradables i fins i tot repugnants. Les descripcions assoleixen una vivesa i una expressivitat extraordinàries. D'altra banda, Roig ens hi diu quants diners costa un vestit o un dinar a l'hostal o una festa, cosa que demostra clarament el punt de vista burgés.
[edita] Estil i llenguatge
La limitadíssima longitud dels versos (quatre síl·labes) determina inexorablement l'estil del llibre i, de vegades, en fa la lectura difícil. Roig es veié obligat a utilitzar amplis incisos, a mutilar versos i, en definitiva, a practicar diversos equilibris per tal de no desballestar la sintaxi, la qual, així i tot, en ocasions en surt perjudicada.
El lèxic és un altra de les magnífiques aportacions de l'Espill. L'autor afirma explícitament al prefaci que no ha fet sinó manllevar el llenguatge dels habitants de l'horta de València. A partir d'aquesta base lingüística inicial, que constitueix un mosaic amplíssim del vocabulari col·loquial de la València de l'època, l'autor realitza tota mena de girs semàntics i fonètics.