Falç
De Viquipèdia
La falç és una eina agrícola amb origen en el mesolític i actualment molt poc emprada a causa de la mecanització de les eines en general.
Les primeres falçs trobades en jaciments prehistòrics eren de pedra o argila cuita i s'hi afegia, encastats, al seu voltant petits trossets esmolats , de sílex generalment, per a que tinguessin una acció tallant.
Les primeres falçs són anteriors a l'agricultura i es feien servir per a la recol·lecció de cereals silvestres.
Dins del període agrícola és un estri d'utilització manual, generalment emprada per recollir cereals o altres grans o plantes que es cullen ja secs i són fàcilment tallables.
Consta d'una làmina corbada de metall amb la part interna o còncava esmolada i provista d'un mànec curt del mateix material o de fusta.
El seu mecanisme d'acció compren capturar les tiges del cereal abraçant-los amb la corbatura i segar-lo lliscant amb la part tallant. Utilitza el mateix sistema que la dalla però a escala més petita i per tant amb menor rendiment.
Per a evitar ferides en la mà que no accionava l'eina, els segadors portaven una mena d'esclop de fusta a aquesta altra mà que la protegia del tallant de la falç. També les cames anaven protegides d’una manera similar.
A gran part del món es va passar sense transició de segar amb la falç a fer-ho amb màquines collitadores.
[edita] Simbologia
- Dalles forques i falçs eren els instruments agrícoles susceptibles d'èsser utilitzats també com a arma. En els avalots del Corpus de Sang es suposa que els segadors brandaven principalment falçs i per això aquesta eina ha esdevingut símbol de reivindicació nacional catalana i com a tal consta el bon cop de falç en l'himne nacional.
- La falç i el martell és el símbol de la unió d'obrers i camperols, apareixia en la bandera de la Unió Soviètica i com a símbol dels partit comunistes de tot el món.
