Federació Catalana de Patinatge
De Viquipèdia
La Federació Catalana de Patinatge és l'organisme rector del patinatge artístic sobre rodes, l'hoquei sobre patins, l'hoquei en línia i el patinatge de velocitat sobre rodes a Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Història
Els inicis del patinatge sobre rodes a Catalunya el trobem el 1915, en disputar-s'hi el primer partit d'hoquei patins entre els equips de l'Sport Hoquei Club i l'Indian Hoquei Club. L'esport, però, encara no arrelà. El 1925 es juga al Turó Park barceloní. Finalment, el 1928 s'organitza la Federació Catalana de Patinatge i neixen els primers clubs a Catalunya. Immediatament s'organitzaren els primers campionats. El primer president de la federació fou un italià establert a Barcelona, Luis Pirenti di Campagna.
Després de la Guerra Civil i amb la creació de la Real Federación Española de Patinaje y Hockey el 1943 i la posterior refundació en Federación Española de Patinaje el 1954, la Federació Catalana com a tal queda diluïda en quatre federacions provincials perdent d'aquesta manera la independència.
Durant la dècada dels 50, coincidint amb els campionats del món de 1951 i 1954 celebrats a Barcelona l'hoquei patins rep un fort impuls per tot Catalunya. Les modalitats de patinatge artístic i patinatge de velocitat, tot i que es practicaven des de feia temps, tenen les seves primeres competicions oficials el 1945. L'hoquei català es converteix en primera potència mundial de l'esport i la selecció espanyola, formada íntegrament per catalans, guanya molts campionats del món i d'Europa. L'hoquei en línia entra a Catalunya després dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i dos anys més tard s'organitza la primera Lliga Catalana.
La federació catalana, però, no torna a funcionar orgànicament com a entitat jurídica fins l'arribada de la democràcia. El 1982 la FCP s'inscriu en el registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.
El 26 de març de 2004, el Comitè Central de la Federació Internacional de Patinatge reconeix a la Federació Catalana com a nou membre de ple dret per participar en competicions oficials. D'aquesta manera Catalunya va prendre part i va guanyar el 36è Campionat del Món B-Macau 2004. Finalment, les pressions polítiques van impedir que Catalunya fos ratificada definitivament.
[edita] Presidents
Des del restabliment democràtic
- 1982-2002: Pere Torras i Escudé
- 2002-avui: Ramon Basiana i Vers
[edita] Reconeixement internacional
El vist-i-plau de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) per poder disputar competicions de primer ordre internacional ha estat, des de sempre, la major reivindicació de la Federació Catalana de Patinatge.
[edita] El cas Fresno
- Article principal: Cas Fresno
[edita] Admissió a l'Amèrica Llatina
L'11 de novembre de 2006, la Federació Catalana de Patinatge va ser admesa a la Confederació Sud-americana de Patinatge (CSP). D'aquesta manera, Catalunya pot competir en campionats sud-americans d'hoquei patins, hoquei en línia, patinatge de velocitat i patinatge artístic. Aquest fet pot suposar un futur reconeixement en el sí de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS). A efectes numèrics, la federació disposaria d'un 30% de suport més el d'alguns membres africans.
El 21 de desembre de 2006, Ernesto Caravilla, president de la Confederació Sud-americana de Patinatge, va anunciar provisionalment la suspensió de l'acord davant l'espera que l'aprovés un congrés extraordinari que es reuniria el proper any.
L'11 de febrer de 2007, la Confederació Sud-americana de Patinatge decidí en l'assemblea general reunida aquell mateix cap de setmana a Buenos Aires (Argentina), mantenir la federació catalana com a membre de ple dret sense que s'arribés a produir una votació. Aquesta maniobra fou interpetrada per la federació espanyola com una negativa [1]. A la reunió assistiren el president de la federació catalana, Ramon Basiana, com a membre associat, a més del president de l'espanyola i un representant del Consejo superior de Deportes que intentaren forçar l'expulsió de la federació catalana. La reunió fou molt tensa i el president, Ernesto Cajaravilla, partidari de la postura espanyola dimití en no veure recolzada les seves tesis.
[edita] Enllaços externs
 |
Aquest article sobre esport és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
