Gelasi I
De Viquipèdia
Gelasi I (nord d'Àfrica ? - Roma 496)
Fou escollit Papa el 1 de març de 492, el mateix dia de la mort del seu antecessor Fèlix III.
Va excomunicar el Patriarca de Constantinoble Acaci degut al fet que aquest mantenia el monofisisme, la idea que Jesucrist tenia una sola naturalesa divina. El Patriarca va rebre el suport per l'emperador de Bizanci, cosa que va produir el cridat Cisma acacià. La postura teològica del Papa va quedar exposada en el seu llibre De duabus in Christo naturis (Sobre la naturalesa dual de Crist).
[edita] Separació de poders
Políticament, l'excomunió era un atac als fonaments del poder temporal de l'emperador de Bizanci. Gelasio I es va servir de Sant Agustí per a formular el 494 sobre la base de les lleis romanes la separació de poders entre l'esfera temporal i espiritual (el que no significava que estiguessin al mateix nivell). Aquesta va ser la primera vegada en plantejar-se aquesta qüestió que definiria una part de la cultura occidental. Es va basar en la figura bíblica de Melquisedec i en passatges del Nou Testament per a establir la distinció entre el poder de l'Església, auctoritas; i el de l'emperador, potestas. En el dret romà la primera era superior a la potestas.
Gelasi I devia eliminar la teoria del poder bizantí que es basava en el Cesar-papisme. El cisma no va durar molt temps encara que la seva teoria va renéixer més tard amb el Papa Gregori VII sota una forma més radical en la qual es demandaria no només la separació de poders, sinó la submissió del poder dels reis a l'autoritat del Papa.
[edita] Supressió de ritus pagans i heretgies
Va suprimir l'antic festival romà de la Lupercalia, consagrat a la fertilitat i purificació. Aquest festival que es realitzava al febrer va ser substituït per un altre similar en la qual se celebrava la purficació i fertilitat de la Mare de Déu.
Gelasi I va combatre el maniqueisme instituint que l'eucaristia se celebrés amb pa i vi, beguda que els maniqueus consideraven impura. Com aquests es consideraven cristians, van haver d'abandonar l'Església. Amb el maniqueisme derrotat, la tradicional eucaristia amb pa va tornar a imposar-se.
La fixació del Cànon de les Escriptures ha estat atribuït tradicionalment a aquest Papa, que va publicar en un sínode romà el 494 la llista de llibres.
A pesar del seu breu pontificat (va morir a Roma el 21 de novembre de 496), va ser un dels més prolífics escriptors d'entre els primers papes. En les seves nombroses cartes exposava la seva visió que Roma tenia primacia sobre els bisbes d'Orient.
Va ser nomenat Pare dels pobres per la seva gran caritat. Així mateix va ser l'introductor de la veu grega Kyrie eleison.
| Precedit per: Fèlix III |
Papa 492 - 496 |
Succeït per: Anastasi II |
