Geografia del Perú
De Viquipèdia
La República del Perú es troba situada en la part central i occidental de Amèrica del Sud.
Taula de continguts |
[edita] Superfície i població
El territori peruà té una superfície continental de 1.285.215,60 icm de superfície, la qual cosa representa el 0.87% del planeta, que es distribuïxen en regió costera 136.232,85 icm (10,6%), regió andina 404.842,91 icm (31,5%) i regió amazònica 754.139,84 icm (57,9%); l'extrem septentrional del territori peruà es troba el riu Putumayo a 0º02´00" latitud sud, l'extrem meridional es troba a la vora del mar en Tacna a 18º21´00" latitud sud; l'extrem oriental està en el riu Heath en Mare de Déu a 68º39´00" longitud oest i l'extrem occidental es troba en Punta Balcons en Piura a 81°19'35".
El pic més alt del Perú és el Huascarán en la Cordillera Blanca, amb una altura de 6.768 msnm; el riu més llarg de Perú és el riu Ucayali (afluent del Riu Amazones amb 1.771 km de longitud; el llac més alt del món és el Llac Titicaca en Punisc/Bolívia amb 8.380 icm i l'illa més gran del litoral peruano és la Illa Sant Llorenç en Cudol amb 16.48 icm. És el tercer país més gran de Sud-amèrica.
Geològicament, el Perú és un país jove en gran part del seu territori. El 42% de la seua superfície, el sistema andí i la costa, va sorgir en la Era Mesozoica, fa 130 a 65 milions de anys, producte dels alçaments tectònics suscitats per la subducció de la placa de Nasca en la placa Sud-americana.
S'alça sobre un territori afectat per subducció de la placa oceànica de Nasca davall la continental Sud-americana. La intensitat del xoc entre ambdós masses va produir, a partir de la Era Terciària la cordillera dels Andes, un espectacularment i pràcticament únic sistema muntanyós que estructura el país en tres regions geogràfiques molt diferents entre si: costa, serra o muntanya i selva.
[edita] Límits
Els actuals límits fronterers del Perú són producte d'un procés de consolidació de moltíssims anys, que s'inicia en 1821, prenent com a base el Uti possidetis iure de 1810 i s'acaben establint en el segle XX. No van ser aliens a este procés els esforços diplomàtics de la cancelleria peruana i en alguns casos, van derivar en conflictes armats, prenent protagonisme les Forces Armades. Fins al segle XIX, van exercir un paper excepcional el Exèrcit, la Marina de Guerra i la Policia Nacional; en els conflictes que va haver-hi en el segle XX, ho va fer també la Força Aèria del Perú. Les fronteres així configurades, mediant enfrontament bèl·lic o no, van culminar en una sèrie de tractats amb els paísés veïns, ja siguen de Pau, Amistat i Límits o de Navegació i Comerç, com és el cas dels tractats i convenis amb els veïns països amazónics.
El Perú és un dels onze països independents de Amèrica del Sud. Es localitza en la part central i occidental d'esta part de Amèrica. Té una superfície continental de 1.285.215,6 icm i un perímetre de 6.130,228 km, que es compartixen amb tots els seus veïns sud-americans. La major longitud de frontera i una de les més agrestes, és amb Brasil, la qual té una longitud de 2.822,496 km. Entre la boca del riu Yavarí i la boca del riu Yaverija en el Acre i es desenvolupa íntegrament en la selva amazònica, i la de menor longitud, amb Xile de a penes 169 km. Entre la altiplà de Ancomarca fins al punt denominat Concòrdia en la vora de platja en el oceà Pacífic. Els límits totals segons la seua major o menor longitud, són:
- Límit Perú-Brasil: 2.822,496 km. des de la boca del riu Yavarí fins a la boca del riu Yaverija en l'Acre.
- Límit Perú-Equador: 1.528,546 km. des de la boca del riu Capons fins a la boca del riu Güepí en el riu Putumayo.
- Límit Perú-Colòmbia: 1.506,06 km. des de la boca del riu Güepí fins a la confluència del riu Yavarí amb el riu Amazones.
- Límit Perú-Bolívia: 1.047,160 km. des de la boca del riu Yaverija en l'Acre fins a l'altiplà d'Ancomarca, en 17a 29‘ 57“ de latitud sud i 69é 28‘ 28“ de longitud oest (UTM: N8031396,478; E20229373,478; Zona: 0,000; Factor escala: 4,917).
- Límit Perú-Xile: 169 km., des de l'altiplà d'Ancomarca, en 17a 29‘ 57“ de latitud sud i 69é 28‘ 28“ de longitud oest (UTM: N8031396,478; E20229373,478; Zona: 0,000; Factor escala: 4,917) fins al punt denominat Concòrdia en la vora de platja en el oceà Pacífic.
Estos límits van ser aprovats en el Congrés de la República, per mitjà de la Llei NÚM. 24650 del 19 de març de 1987.
El Perú, geogràficament, limita, en virtut de la Llei NÚM. 24650:
- Pel nord: amb Equador i Colòmbia.
- Pel sud: amb Xile.
- Per l'est: amb Brasil i Bolívia.
- Per l'oest: amb l'oceà Pacífic o Mar de Grau.
[edita] Clima
El fet d'estar el Perú prop de la línia equatorial indicaria que el seu clima hauria de ser eminentment tropical, no obstant dos fets alteren el clima inclús mantenint tropicalitat. En primer lloc l'existència de la Serralada dels Andes paral·lela a Amèrica del Sud al oceà Pacífic i, en segon lloc, la freda Corrent de Humboldt que es manifesta de sud a nord fins a la latitud 5° i que xoca amb la Corrent del Xiquet en les costes de Piura i Tombes fins a la latitud 3.2°, al sud de la línia equatorial. Estos accidents, més l'anticicló d'esta part del continent, originen una gran varietat de climes simultanis en tot el país el qual ha situat al Perú com el país amb major varietat de climes en el món: 28 de possibles 32.
|
|
[edita] La costa
En la costa viu el 52,1% de la població peruana, és a dir, més de la mitat; la regió andina o muntanyosa alberga el 36,9%, en tant que en el pla amazònic o selva només viu l'11% de la població total.
En la costa centre i sud es posseïx característiques climàtiques d'orde sub-tropical desèrtic: amb escasses de pluges durant tot l'any. El clima és càlid-temperat absent d'extrem fred o extrema calor. Els hiverns de maig a setembre són temperats i humits on la temperatura oscil·la entre els 13Cº i els 22Cº. La costa sud és menys humida i amb major radiació solar durant els dies d'hivern que la costa centre, es manté amb 22 C° durant el dia encara que a les nits aconseguix temperatures més fredes que la costa centre. Els estius que són Desembre a abril, mantenen temperatures càlides de 30Cº a les vesprades i 22C° a les nits. La regió del desert de Nasca si aconseguix temperatures superiors durant l'estiu. La primavera i la tardor manté temperatures que oscil·len entre els 17 i 24C°.
En la costa nord el clima és més càlid i amitjana els 25C°. Les regions este de Lambayeque, tota Piura i Tombes presenten precipitacions oscil·len entre els 50 i els 200 mm només durant els estius i el clima és de tropical-sec o més conegut com de tipus sabana tropical. Els hiverns són càlids però molt secs, rares vegades la temperatura baixa dels 25Cº durant el dia encara que baixa fins als 16C° a les nits. A l'hivern hi ha la presència de vents en la costa degut a la presència de la freda Corrent de Humboldt que ve de sud a nord afectant el clima tropical que haguera de manifestar a eixes latituts. Els estius contràriament són molt calents i hi ha nits plujoses. Les temperatures rodegen aveses els 40Cº durant la vesprada i la humitat s'incrementa gràcies a la intervenció momentània de la càlida Corrent del Xiquet que ve de nord a sud entre els mesos de desembre a abril. La primavera i la tardor mantenen temperatures càlides que amitjanen entre 28 C° durant el dia i 19C° durant les nits .
Quan es presenta el fenomen climàtic conegut com El Xiquet és a dir quan la temperatura del mar sobreposa els 27Cº durant els estius el clima de tota la costa varia substancialment presentant-se inundacions que ocasionen danys de diversa naturalesa i el clima es tropicalitza manifestant-se no sols en la radiació solar que caracteritza als estius i primevaras sinó en la vegetació com ocorre en els departaments de Piura i Tombes.
[edita] La serralada dels Andes
Los Andes travessen a Perú de nord a sud, condicionant amb la seua imponent presència, el clima i l'orografia del país. Encara que el òbriga de Porculla marque, a 2.145 msnm, el seu punt més davall, la Serralada Blanca i la Serralada de Huayhuash alberguen en el sector nord les cimes més altes del Perú. A partir del nuc de Pasco, els Andes centrals s'eixamplen i presenta altiplans entre les serralades i cimes com les del Coropuna, el Ampato o el Salcantay. La altiplà del Collao, a 3.600 msnm i la serralada Volcànica, amb els nevats Misti, Pichu Pichu, i Ubinas, componen el sector meridional dels Andes peruanos a partir del Nuc de Vilcanota.
La serralada Blanca és la cadena tropical més alta del món. Entre les seues nevades cimes, que superen els 6.000 msnm, destaca el Huascarán, la muntanya més alta del Perú. A més cal destacar la presència del Alpamayo, considerat el nevat més bell del món i el Pastoruri, molt freqüentat per turistes. La serralada Blanca té una longitud de 250 km i travessa el departament de Ancash. El nevat de Pelacanyes, al nord, i el nuc de Manc, al sud, establixen els seus límits. Junt amb la serralada Negra, de menor altitud i sense cimes nevades, forma l'atractiu Carreró de Huaylas, pel que discorre el riu Santa.
- La serra té un clima variat i al mateix temps a contraestació d'aquell de la costa. És a dir, que mentres en la costa és estiu, en la serra és "hivern" (per fer la compraración, ja que en realitat en tot l'hemisferi sud serà estiu). Influïxen addicionalment, les diverses altures, els seus relleus que generen microclimes i les variacions de les quantitats de precipitacions segons les zones. L'oscil·lació de temperatura entre el dia i la nit és més pronunciada. Hi ha zones, com la Serralada Blanca que deu la seua denominació a les neus i glaceres perpetus.
[edita] La plana amazònica
La selva amazònica, la més vasta de les tres regions, amb 739.676 icm, representa el 57,6% del territori peruà, apareix a l'est de la serralada andina. Està formada per la selva alta o de boirina, de pronunciat desnivell, i pel pla amazònic, per davall dels 400 msnm. En ella només residix l'11% dels peruans.
- Cella de Selva i Selva. En la cella de selva, el clima és més aïna temperat moderat. La selva mateixa, per la seua mateixa naturalesa i ubicació allunyada de les influències de la costa i proximitat amb la línia equatorial, té un clima tropical amb pluges uns 200 dies a l'any. La permanent calor contribuïx a la ràpida evaporació de les pluges i per tant, a una humitat de diferents olors, depenent de les plantes o arbres.
[edita] Fitogeografia
Donada la diversitat geogràfica simultània d'este país, el seu flora és variada.
- Costa. L'àrida costa té 52 excepcions pel fet que en el oceà Pacífic desemboquen 52 rius que naixen en els Andes i en els seus voltants hi ha valls desenvolupades amb agricultura de diferents productes al que s'afix la flora natural i típica de cada vall.
- Sierra. A causa de l'existència de microclimes i de valls entre muntanyes verdes o de neu (inclusivament permanent), hi ha una alternança entre la verdor i els cactus, males herbes i altres plantes resistents a les variacions climàtiques entre el dia i la nit. El ichu és una planta representativa de la resistència a estes variacions climàtiques.
- Selva. La vegetació d'esta part del país és típica dels boscos tropicals, on hi ha innumerables espècies d'arbres i plantes típiques com les orquídias. Per exemple, en el parc Nacional del Manu en una sola hectàrea s'han arribat a trobar més de 250 espècies d'arbres.
[edita] Zoogeografia
La fauna peruana és molt variada com la seua geografia.
[edita] Fauna marina
Prové de tres centres d'origen: el tròpic, la Antàrtida i el mar fred del corrent peruà. Entre la fauna marina i la fluvial es troben prop de dos mil espècies de peixos.
- Tropical. Predominen en la ecorregió del mar tropical, enfront de les regions Tumbes i Piura. Provenen de les zones tropicals del oceà Pacífic (des de Baixa Califòrnia fins al nord peruà). Entre els seus component més representatius es troben la serp marina (plarmis platurus); diverses aus típiques, com la fragata i el piquer; cinc espècies de tortugas marines i moltes espècies de peixos, com el tauró, el merlí i el peix espasa.
- Corrent de Humboldt Concentra moltes espècies endèmiques, destacant per la seua producció de corbinas, llenguados, anxova, bonic i la paota o calamar gegant, de les quals es produïx la farina de peix i la farina de calamar per a consum humà; a més de nombrosos crustacis i mariscos; entre altres sis-centes espècies. A més, aus que tenen una importància econòmica pel guano que dipositen en el litoral, havent donat lloc a depòsits de guano que són utilitzats com a abonament en l'agricultura.
- Antàrtiques. En xicoteta proporció es té pingüís, llops marins, catxalots, balenas'i delfines.
[edita] Fauna terrestre
Es distingixen tres grups molt diferents pel seu origen:
- Andí-patagó. predominen el el desert de la costa i la serra. Com a tret general, estan adaptats a l'escassetat de recursos, a causa de l'impacte climàtic de la particular morfologia andina. En la costa es troben espècies com el gos sense pèl, existix en esta zona des de fa milers d'anys, com el cuy, la iguana, la tortuga gegant i altres. Els 52 rius que banyen la costa tenen diferents varietats de peixos i en alguns s'explota el gambeta
En la serra, d'altra banda, són representatius els auquénids (alpaca, guanac, flama i vicunya), tan importants a l'economia de les comunitats andines; i aus com el còndor. També existixen xinxillas, viscatxas'i des de l'última dècada del segle XX, avestruces que es van importar per a la seua reproducció a escala cada vegada major a causa de la seua bona aclimatació prop de Arequipa. Els llacs i rius d'esta zona tenen la seua pròpia fauna que és diversa.
- Amazònic. Originades en la plana central de Sud-amèrica, es caracteritzen per tindre una gran adaptabilitat a les zones humides. Habiten la selva i les zones contigües al mar tropical. Són representatius el jaguar, grans serps, caimans, porc senglarés, etc. Milions d'insectes coneguts i desconeguts i aus com guacamais, lloros, i mils més entre conegudes i per classificar. El riu Amazones, té espècies de tota naturalesa encara per classificar. A més de peixos, en els rius hi ha caimans i tortugas, però la seua pesca està prohibida.
- Chaqueño. El centre d'evolució del Xacó és responsable de l'origen d'una xicoteta proporció de la fauna peruana, la que habita la sabana de palmeres, que cobrix una xicoteta extensió de la regió Mare de Déu. Ací es troben animals com el llop de crin, el cervo dels pantans i 17 espècies d'aus.
[edita] Hidrografia
El Perú conté el 4% de l'aigua dolça del planeta. Este volum es troba desigualment distribuït en tres vessants, la del Pacífic, la de l'Atlàntic i la del Llac Titicaca, delimitades per la serralada dels Andes. En la segona d'estes conques naix també el gegant Amazones que, amb els seus 6,872 km, és el riu més llarg i cabalós del món. El seu vessant ocupa el 75% del territori.
El llac Titicaca és la més gran de Sud-amèrica, amb 8.380 km². Este llac tectònic és compartit per Perú i Bolívia. En ell aboquen les seues aigües 20 ríos; entre ells, el Ramis, l'Ilave i l'Huancané, pel costat peruà. Registra onades i marees; té 36 islas i influïx en el clima de la altiplà del Collao, per la seua temperatura mitjana de 12Cº. El llac Titicaca formava, junt amb la llacuna Arapa i el llac Poopó (Bolívia), el gran llac Ballivián de l'altiplà peruà - bolivià.
[edita] Referències
- [1] Amb Equador: Protocol de Pau, Amistat i Límits, firmat en Rio de Janeiro el 29 de gener de 1942. Ratificat pels Congressos d'ambdós països. El Canvi de Ratificacions es va realitzar en Petrópolis (Brasil) el 31 de març de 1942.
- [2] Amb Colòmbia: Tractat de Límits, firmat en Llima el 24 de març de 1922 (Tractat Salomó-Saludable).
- [3] Amb Brasil: Convenció Fluvial sobre Comerç i Navegació, firmada en Llima el 23 d'octubre de 1851 i el Tractat de Límits, Comerç i Navegació en la Conca de l'Amazones, firmat en Rio de Janeiro el 8 de setembre de 1909.
- [4] Amb Bolívia: Tractat sobre Demarcació de Fronteres firmat a La Paz el 23 de setembre de 1902 i el Tractat de Rectificació de Fronteres firmat a La Paz el 17 de setembre de 1909; el Protocol firmat a La Paz el 2 de juny de 1925 i el Protocol Ratificatori firmat a La Paz el 15 de gener de 1932.
- [5] Tractat per a resoldre la qüestió de Tacna i Rasca (Tractat de Llima), firmat en Llima el 3 de juny de 1929 (Tractat Rada i Gamio-Figueroa).
- [*] La Ley NÚM. 24650 del 19 de març de 1987, va sancionar els límits del Perú; per tant, no hi ha pendent cap reclamació territorial.
[edita] Bibliografia
- "Apunts històrics d'una gran ciutat", Aristides Herrera Cuntti; AHC Ediciones Perú (RUC Nº 10078391575), Llima, Llima, 1983, 1984, Chincha, 2000, 2006; ISBN 978-0072-2908-0-0.
- "Perú: història de guerres de conquista", Aristides Herrera Cuntti, Empipa, 2004, Edicions Betancourt, EIRL.
- "Vents de guerra...!", Aristides Herrera Cuntti, 2005, Edicions Betancourt EIRL.
- "El Perú en els temps antics", Juliol R. Vilanova Sotomayor, Empresa Periodística Nacional SAC, Llima, i Quebecor World Perú S.A., 2001.
- "El Perú en els temps moderns", Juliol R. Vilanova Sotomayor, Empresa Periodística Nacional SAC, Llima, i Quebecor World Perú S.A., 2002.
- "Atles del Perú", Juan August Benavides Estrada, Editorial Escola Nova, Llima, 1995.
- "Història de la República del Perú [1822-1933]", Jorge Basadre Grohmann, Orbis Ventures SAC, 1939, 2005, Llima ISBN 9972-205-62-2
