Georges Méliès
De Viquipèdia
Georges Méliès (8 de desembre de 1861, París- †21 de gener de 1938). va ser un dels pioners de la direcció cinematogràfica, després dels seus propis creadors, els germans Luimère.
[edita] Biografia
Era fill d'un empresari del calçat. Des de petit mostra interès i habilitat en el dibuix. Durant la seva estada a Anglaterra, i degut al fet que la seva manca de soltura amb el llenguatge li impedia comprendre les obres de teatre, entra en contacte amb el món de l'il·lusionisme al freqüentar la Egiptian Hall, dirigida pel cèlebre ilusionista Maskelyne. Més tard regressa a París, i a pesar de les seves intencions d'ingressar en l'Escola de Belles Arts, és obligat per la seva família a participar en el negoci del calçat. S'encarrega de la reparació i el perfeccionament de la maquinària, adquirint les habilitats mecàniques que posteriorment li resultarien tan útils.
Quan el seu pare es va retirar del negoci, Méliès es va negar a continuar amb el mateix, utilitzant la seva part del repartiment de diners per a comprar en 1888 el teatre Robert Houdin, del que era assidu visitant.
Amb la incessant capacitat per al treball que va caracteritzar la seva vida, de 1889 a 1890 va simultanejar la feina de casa de director del teatre amb labors de reporter i dibuixant en el periòdic satíric La Griffe, on el seu cosí Adolphe exercia com redactor cap.
Durant els anys següents s'escenifiquen en el teatre espectacles d'il·lusionisme, que els seus decorats, trucs i maquinària eren en la seva majoria obres del propi Méliès.
Quan el 28 de desembre de 1895 Méliès assisteix convidat pels Lumière a la primera representació del Cinematògraf, decideix ràpidament comprar una màquina als Lumière, els quals es neguen. Llavors opta per construir, a partir d'altres artefactes, la seva pròpia màquin.
El 5 d'abril de 1896 ja projecta les seves primeres pel·lícules en el seu teatre Robert Houdin. Eren petites escenes a l'aire lliure, similars a les dels germans Lumière. El seu estil evoluciona ràpidament buscant crear pel·lícules semblants als seus espectacles de il·lusionisme.
Descobreix accidentalment el truc de substitució d'elements mitjançant el desocupat de la càmera, i és pioner en la utilització d'altres mètodes com l'exposició múltiple del negatiu i els fosos a negre i des de negre. Va invertir una gran quantitat de diners per a la creació del que es considera el primer estudi de cinema, en el qual es van utilitzar diversos artilugis, com sistemes mecànics per a tancar zones al sol, trampes i similars.
Creador d'al voltant de 500 pel·lícules, la paulatina transformació de la indústria (monopolitzada per Edison en Estats Units i Charles Pathé en França), juntament amb l'arribada de la Primera Guerra Mundial, van afectar al seu negoci, que va ser declinant sense remei.
Les seves creacions van caure en un relatiu oblit, però en la dècada dels 30 va començar un corrent de reivindicació del geni de Méliès. És en aquesta època quan és trobat treballant en una petita botiga de llaminadures i joguines de l'estació de Montparnase.
Se li concedeix la Legió d'Honor, i en 1932 la Societat Cinematogràfica li atorga l'estada vitalícia en el Castell d' Orly. Va morir el 21 de gener de 1938 d'un càncer, que va acabar amb la seva vida en 3 mesos.
Es troba enterrat al cementiri de Père Lachaise.