Gesaleic
De Viquipèdia
Gesaleic fou rei dels visigots del 507 al 510. Era fill il·legítim i successor d'Alaric II, escollit pels nobles a Narbona a la mort del seu pare a la batalla de Vouillé.
Gesaleic va abandonar Narbona, probablement ja en l'any 507 i es va establir a Barcino (Barcelona), que es va convertir en capital del regne.
Entre el 508 i el 511 Gesaleic va mantenir una estreta amistat amb els ostrogots d'Itàlia, però el 511 "es va aliar amb els enemics dels ostrogots" (segons Isidor de Sevilla) probablement un partit visigot oposat a l'influència ostrogoda
En represàlia per l'esmentada aliança el general ostrogot Ibbas va expulsar a Gesaleic de Barcelona, obligant-lo a fugir. Gesaleic es va refugiar al Regne dels Vàndals d'Àfrica, demanant-los ajuda per recobrar el tron. No obstant això els Vàndals, davant pel poder de Teodoric el gran, i el seu general Ibbas, no sol no le van prestar tropes per al seu projecte, sinó que el van enviar a l'exili, refugiant-se a Aquitània, on havia de conservar certes amistats, però on va haver de viure amagat durant un any.
El general Ibbas va proclamar com rei a Barcino al jove Amalaric (511), fill de Alaric II i nét (per part de madre) de Teodoric el gran. El nou rei només tenia nou anys d'edat, pel qual el propi Teodoric va assumir la regència.
Gesaleic, mentrestant, romania a Aquitània on va poder reunir un exèrcit d'amics i mercenaris (se sap que el 511-512 la submissió d'Aquitània als francs no era completa). El 512 l'exèrcit de Gesaleic va entrar a la Tarraconense pels passos Pirinencs Orientals però va ser derrotat per Ibbas a 20 km de Barcelona. Gesaleic va fugir cap al nord, i després de travessar la Narbonense va intentar penetrar a Borgonya, però va ser capturat i mort al travessar el riu Durance, probablement per soldats ostrogots (512).
