Gran i General Consell
De Viquipèdia
El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca. Atès que el regne no tenia corts, n'adoptà moltes de les funcions, inclosa la creació d'un òrgan que el representava (la juraria o Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca). El Gran i General Consell evolucionà des dels consells municipals catalans, concretament del de la ciutat de Mallorca. El seu nucli es fundà el 1249 i la institució fou suprimida el 22 de juliol de 1718 per Felip V emparant-se en el Decret de Nova Planta de Govern de Mallorca i Eivissa (28 de novembre de 1715), juntament amb tot el dret públic mallorquí.
Hom ha remarcat com a trets positius del Gran i General Consell a la seva època, la paritat en la representació dels estaments, una filosofia política patrimonial basada generalment en la correlació contribució a les despeses públiques-participació política" (Alvaro Santamaría) i el principi democràtic d'aprovació de la decisió majoritària.
Taula de continguts |
[edita] Diferències amb les corts
- No en convocava les reunions el rei sinó els jurats.
- No hi havia tots els estaments.
[edita] Semblances amb les corts
- Òrgan col·legiat, amb tots els braços (12 cavallers, 12 ciutadans, 8 mercaders, 12 menestrals, 28 representants de les viles), llevat de l'eclesiàstic i d'altres grups sense representació oficial (albarranis o barranis --rodamons-; esclaus, lliberts, jornalers).
- Òrgan de cooperació amb el rei, en el govern i la legislació, i de control de l'actuació de la monarquia sobretot en relació amb les competències del Gran i General Consell.
[edita] Funcions
- Deliberació, convocat pels jurats i sense la presència del visrei (no tenia funcions executives, doncs; l'execució corresponia als jurats i als síndics nomenats especialment).
- Presa de decisions, per majoria simple (per escrutini de més veus).
- Defensa de les franqueses i altres constitucions del Regne (que incloïa la seva compilació).
- Ajuda als funcionaris reials.
[edita] Competències
- Elaboració de lleis, que després havia d'aprovar el visrei o el rei directament, segons la seva importància.
- Proposició de lleis al rei.
- Redacció i aprovació dels estatuts per a la regulació dels serveis de la seva competència.
- Gestió de la hisenda pública amb els imposts propis: imposició de drets per a l'ordenació dels ingressos i de les despeses.
- Promoció de l'economia, especialment garantint l'abastiment de blat.
- Representació del Regne i defensa de l'ordre constitucional i jurídic propi.
- Defensa: organització de la milícia, gestió de les unitats militars pròpies; compra, fabricació i adob d'armament; fortificació.
- Sanitat i beneficència.
- Pesos i mesures oficials.
- Obres públiques.
- Comerç.
- Cultura, ensenyament i religió.
[edita] Composició
- Consell Plener, format per tots els seus membres: 72 consellers (1614-1715).
- Consell Menor o Consell Secret, comissió delegada executiva del Consell Plener: 30 consellers, dels quals un mínim de 3 han de representar les viles.
- Jurats de la ciutat i regne, o Juraria, que el presideixen, presidits alhora pel jurat militar o jurat en cap.
[edita] Elecció
- Sac i sort des de 1447.
[edita] Seu
- Sala de la Juraria, a la plaça de les Corts de la ciutat de Mallorca (actual edifici de l'Ajuntament de Palma).
[edita] Funcionaris
- Notari escrivà, més envant substituït per un secretari funcionari, que arribà a ser també l'arxiver.
- Dos síndics.
- Correu
- Artillers de la Universitat, talaiers, músics.
[edita] Bibliografia
- Román Piña Homs, El Gran i General Consell. Asamblea del Reino de Mallorca, Diputación Provincial de Baleares, Palma, 1977.
- Llorenç Pérez, Álvaro Santamaría, Exposició documental sobre la història del Gran i General Consell, Consell General Interinsular, Conselleria de Cultura, Palma, 1981.
