Hivernacle
De Viquipèdia
Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època.
Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció.
Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més.
[edita] Funcionament
Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfament d'uns 2 graus de mitjana cosa suficient per avançar setmanes o mesos un determinat conreu o produir-lo fora d'estació. Cal també controlar l'augment de la humitat de l'aire i la condensació d'aigua que es produeix.
Els sistemes de calefacció poden ser per aire o per canonades d'aigua calenta les quals poden estar per sota de les arrels de les plantes. El combustible utilitzat pot ser un derivat del petroli o del gas opció aquesta que és la més econòmica actualment.
L'automatització de les operacions de ventilació, ombrejat, control de temperatura i humitat i fins i tot introducció de CO2 pot ser pràcticament total i controlada per ordinador.
[edita] Evolució en l'ús dels hivernacles
Des del temps de l'imperi romà es tenen notícies sobre l'ús d'hivernacles amb calefacció a través d'estufes que cremaven llenya. S'empraven habitacions més o menys ben acondicionades amb l'objectiu que les plantes passessin l'hivern i no es cobrien les finestres amb vidre ja que no tenien la tecnologia necessària i el vidre era un luxe. L'ús dels hivernacles quedava molt restringit.
Es van seguir utilitzant al llarg dels segles però reservats a l'aristocràcia. Al segle XVII a Versalles per exemple, es conreaven tarongers en grans testos que es mantenien tot l'hivern en hivernacles.
També en l'època de Carl von Linné hi havia als Països Baixos amb finalitats científiques plantes exòtiques sota vidre i calefacció. Es va donar el cas d'haver de realitzar una consulta a l'il·lustre botànic ja que malgrat les condicions en principi òptimes d'humitat i temperatura, no fructificaven els bananers i la solució donada per Linné va ser la de restringir el reg la qual cosa va tenir èxit i demostra el nivell tècnic de què disposava.
A partir del segle XIX es va generalitzar la construcció d'hivernacles de vidre a l'Anglaterra victoriana amb finalitats productives o com una part lúdica de les cases benestants.
Fins l'encariment dels preus del petroli de la segona meitat del segle XX es produien en lloc freds però estratègicament situats tot tipus de productes ornamentals i alimentaris, a partir d'aquell moment i coincidint amb l'arribada de l'aplicació dels plàstics a l'agricultura, els llocs on s'instal·laven aquestes construccions van ser els relativament més càlids i deixant els coberts amb vidre per a productes d'alt preu.
[edita] Característiques constructives dels hivernacles
Els hivernacles d'Almeria que pròpiament no són més que un abric i reben el nom de parral, són d'estructures senzilles, sovint de fusta i coberts de làmina plàstica, amb un sol vessant. El sòl, que és de molt baixa qualitat, està normalment transformat en el que es coneix com enarenado. Com a avantatges tenen el baix cost i el maneig senzill i com a inconvenients principals el reduït control de les condicions meteorològiques i la fragilitat d'aquestes estructures davant de tempestes, vent o pedregades
Els hivernacles en sentit estricte es construeixen amb fonaments d'obra i amb perfils d'acer inoxidable i alumini. El material de recobriment pot ser el plàstic dels tipus PVC PE o altres polímers o vidres especials. La forma de l'hivernacle és normalment amb una teulada a un o dos vessants o la semicircular.
El control de les condicions medioambientals està tècnicament resolt i el principal problema que tenen és l'elevat cost del combustible que fa que no sigui rendible en moltes ocasions.