New Immissions/Updates:
boundless - educate - edutalab - empatico - es-ebooks - es16 - fr16 - fsfiles - hesperian - solidaria - wikipediaforschools
- wikipediaforschoolses - wikipediaforschoolsfr - wikipediaforschoolspt - worldmap -

See also: Liber Liber - Libro Parlato - Liber Musica  - Manuzio -  Liber Liber ISO Files - Alphabetical Order - Multivolume ZIP Complete Archive - PDF Files - OGG Music Files -

PROJECT GUTENBERG HTML: Volume I - Volume II - Volume III - Volume IV - Volume V - Volume VI - Volume VII - Volume VIII - Volume IX

Ascolta ""Volevo solo fare un audiolibro"" su Spreaker.
CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Imperi espanyol - Viquipèdia

Imperi espanyol

De Viquipèdia

Engranatges
Un o més viquipedistes estan duent a hores d'ara una tasca amb aquest article.

És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.
Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

està escrit en catañol

L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris conquistats, Herencia (dret),heretats y reclats per Espanya o per las dinastías reinants en Espanya. Tenia casi 20 millones de Kilometras cuadrats a finales del siglo XVIII.

El espanyol va ser el primer imperi global, perque per primera vegada un imperi abarcaba posesions en tots els continents, els cuals, a diferencia de lo que ocurría en el Imperi Roma o en el Carolingi, no es comunicaban per tierra els uns amb els altres.

Taula de continguts

[edita] Els inicis del imperi

[edita] La unificación de Espanya y el fin de la Reconquista

El matrimoni de els Reys Católics (Isabel I de Castilla y Fernando II de Aragón) va unir les dos Coronas despues de guanyar a Juana <<la beltraneja>> en la guerra civil castellana,Isabel va ascendre al tro. Pero cada regne va mantenir la seva propia administraciobaix la mateixa monarquia. Castilla habia intervingut en el atlantic, en lo que va ser el comencament de el seu imperi extrapeninsular,competint-lo amb Portugal,cuan Enric III de Castella comenca la colonitzacio de las Illas Canarias en el 1402 al enviar el explorador frances Jean de BéthencourT.Mentres,exploradors portugesos com Gonçalo Velho Cabral havian colonitzat les Azores,Cabo Verde i Madeira. El tractat de Alcaçovas de 1479,que va suposar la pau en la guerra civil castellana separa las zonas de influencia en cada pais en Africa i el Atlantic,concedint a Portugal lo situat per sota el Cabo Bojador i a Castella la soberania de les Illes canaries.El regne de Fez tambe fou repartit entre els dos paisos.En 1481 la bula papal Aeterni Regis grarantitza tota la costra africana al sur de les ilels canaries per portugal.

Com a continuacio de la Reconquesta Castellana,els reis catolics conquistaren el 1492 el regne nazarita de Granada,ultim regne musulma del Al.Andalus,que havia sobreviscut per el pagament d'or a Castella i la seva politica de aliancas amb Arago i el nord d'africa d'aquesta manera es ficaba punt final a la reconquesta iniciada aquella llunyana primavera de 722 amb la victoria en la batalla de Covadonga La politica expansionista dels reis catolics tambe es manifesta a Africa:amb el objectiu de acabar amb la pirateria que amenacaba les costes andalusas i las comunicacios mercants catalanas i valencianas es van realitzar nombroses campanyas al nord d'africa:Melilla conquistada el 1497,Villa Cisneros en 1502, Mazalquivir en 1505,el Penyon de Veñez de la Gomera en 1508, Oran en 1509,Argel i Bugia en 1510 i Tripoli en 1511.La idea de Isabel I,manifesta en el seu testament,era que la reconquesta hauria de continuar per el nord d'africa,en el que els romans anomenavan Nova Hispania.


[edita] Politica Europea

Els reis Catolics tambe van heredar la politica mediteranea de la Corona de Arago,i van apoyar a la casa de Napols aragonesa contra Carlos VIII de Francia i tras la seva extincio reclamaren la reintegracio del regne de Napols a la corona aragonesa.Com a governant de Arago,Fernando II s'habia involucraten la disputa amb franca i la republica de venecia per el control de la peninsula Italica.Aquets conflictes es van convertir en el eje central de la seva politica exterior.En aquestas batallas Gonzalo Fernandez de Cordova (el Gran Capita)crearia els tercis,com organitzacio basica del ejercit,lo que significaria una revolucio militar que en breus anys portaria a Espanya als espanyols als seus millors moments.

Despues de la mort de la Reina Isabel,Fernando,com a unic monarca,va adapta una politica mes agresiva,concentran tots els seus esforcos en expandir la seva influencia per Italia,i contra Franca.El tro Castella el va asumir la seva filla Juana I <<la Loca>>,declarada incapas de regnar,mantenint el seu pare la regencia ya que encara que en els documents oficials apareixian els dos,era Fernando el qui governadava efectivament.

La primera proba de forca espanyola del rey Fernando fou en la guerra de la Lliga de Cambrai contra Venecia,on els soldats espanyols es van distingir en la batalla de Agnadello.Nomes un any mes tard,Fernando es convertia en part de la lliga Catolica contra França,veien una oportunitat de pendre Milan -que la reclamava pels seus drets dinastics- i Navarra.Finalment el 1516 despues de conquistar Navarra es firmava la pau

Amb el objectiu de aillar França,es va adoptar una politica matrimonial que va portar al casament de las fillas de els reys catolics amb las dinastias regnants de Inglaterra,Borgonya i Austria.Despues de la mort de Fernando i la inhabilitacio de Juana I,Carlos V heredaria tots aquets paisos inclosos Castella i Arago.

[edita] La conquista del nou mon

Pero la expansio atlantica seria la que donaria els exits mes grans.Per poder conseguir las riquesas de Orient,les cuals les seves rutas estaven bloquejades pels Otomans,portugesos i espanyols competien per trobar un nou cami que no fos el tradicional per el orient proxim.Els portugesos que havien acabat abans la reconquesta,comencaren alesores les seves expedicions per tal de circumnavegar Africa,lo cual els donaria el control de las illas i costas del continent,ficant el germen per el imperi portuges. Mes tar,precisament cuan Castella acaba la reconquesta,els reis catolics van apoyar a Cristobal Colon que creyent que la circumferencia de la Terra era menor que la real,va voler aribar a Cipango(Japo,China.las Indias i el orient)navegant cap al Oest.Pero no contava amb el continent America i gracies a aixo es el drescobidor de America.

Las novas terras descobertas foren reclamades per els reis catolics,amb la oposicio de Portugal. Finalment el papa Alejandro VI interveni,,aribant al tractat de Tordesillas,que va dividir la zona d'influencia espanyola i portugesa a 370 lleguas al oest de las illas de Cabo Verde(el meridia situat a 46 º 37’)longitut oest,sen la zona ocidental coresponent a Espanya i la oriental per Portugal.Aixins Espanya es convertiria en la dueña de la major part del continent amb la excepcio d'una petita part de Brasil coresponent a Portugal. Aquesta expansio va quedar legitimada amb la cesio papal i amb la responsabilitat de evangelitzar la gran part d'america.

La colonización de América continuava mentrestant.Ademes de la conquista de La espanyola,que va culminar a principis del segle XVI,els colons comenzaren a buscar nous asentaments.Ponce de Leon conquistar Puerto Rico i Diego Velazquez Cuba .Alonso de Ojeda va recorer la costa venezolana i centroa americana.Diego de Nicuesa ocupa lo que avui es Nicaragua i Costa Rica mentres que Vasco Nuñez de Balboa Colonitzaba Panama i aribava al Mar del Sur(Ocea Pacific) La colonización de América continuó mientras tanto. Además de la toma de La Espanyola, que se culminó a principios del siglo XVI, los colonos empezaron a buscar nuevos asentamientos. La convicción de que había grandes territorios por colonizar en las nuevas tierras descubiertas produjo el afán por buscar nuevas conquistas. Desde allí, Ponce de León conquistó Puerto Rico y Diego Velázquez, Cuba. Alonso de Ojeda recorrió la costa venezolana y centroamericana. Diego de Nicuesa ocupó lo que hoy día es Nicaragua y Costa Rica, mientras Vasco Núñez de Balboa colonizaba Panamá y llegaba al Mar del Sur (Océano Pacífico).

Anys despues,sota Felip II ,aquet Imperi es vonvertir en un nou front de riqueza per els regnes espanyols i el seu poder a Europa.

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu