Jaume de Borbó i Borbó Parma
De Viquipèdia
Jaume de Borbó i Borbó-Parma (Vevey, Suïssa, 1870-París 1931).
Duc de Madrid. Fill de Carles VII, rei dels carlins, i de Margarida de Parma, va ser el nou pretendent carlí amb el nom de Jaume III. Reorganitzà el carlisme, i mantingué unes relacions molt conflictives amb la seva madrastra Berta de Rohan-Guemenée.
Aquesta mateixa va reconèixer Alfons XIII com a rei sense cap respecte per l’honor carlí. Quan Alfons XII es va casar amb Maria Cristina d’Habsburg (1879), el matrimoni va perjudicar el carlisme i les seves relacions amistoses amb els Habsburg d’Àustria es van deteriorar sensiblement. Jaume no va poder contraure matrimoni amb la princesa Matilde de Baviera per diverses circumstàncies (pressions de Maria Cristina, o bé de Berta de Rohan) i va acabar morint solter i sense descendència, el 1931.
Va participar com a oficial tsarista en la Guerra ruso-japonesa (1904) i en la Guerra dels Bòxers (1900). Va ser partidari dels aliats durant la 1 Guerra Mundial (però preferí que el partit carlí guardés una estricta neutralitat).
Durant la seva etapa, el carlisme adoptà el nom genèric de "jaumisme", per bé que mantenint l’esperit tradicional i recuperant l’antic nom després de la mort de Jaume (1931). Orientà el partit cap a una defensa més compromesa de les demandes populars, de tipus obrer i regional, amb especial atenció als creixents nacionalismes basc i català (amb els quals el carlisme procurà dur una relació d’avinentesa en la lluita foral i autonòmica però sense derivar en postures d'independentisme radical).
S’enfrontà a la política del seu parent Alfons XIII i a la Dictadura de Primo de Rivera (qui clausurà i perseguí els centres carlins), si bé intentà d’arribar a un acord en l’anomenat "Pacte de Terratet" (12 setembre del 1931) amb la branca dinàstica rival. La seva sobtada mort (2 d’octubre del mateix any) féu naufragar tota possibilitat de negociació en quedar anul·lat el pacte.
| Precedit per: Carles VII |
Pretendent carlí al tron d'espanya Jaume III 1901–1931 |
Succeït per: Alfons Carles de Borbó i Austria-Este |
