Joan III de Borbó i de Bragança
De Viquipèdia
Rei dels carlins i príncep pretendent al tron espanyol amb el nom de Joan III (Aranjuez 1822-Brigthon, Gran Bretanya, 1887).
Era comte de Montizón, fill de Carles Maria Isidre, i germà de Carles Lluís i de Ferran. Es va convertir en el pretendent carlí dues vegades (1849, 1860) a causa de les constants renúncies del seu germà gran, Carles VI.
A la mort d’aquest (1861), va ser Joan III, però era –curiosament- un liberal convençut i renuncià en Isabel II tots els drets dinàstics. Era un admirador del progrés, d’Itàlia i de Garibaldi, amant de viatjar i dels idiomes. La seva esposa, Beatriu d’Àustria-Este arxiduquessa d’Àustria i germana de Francesc V de Mòdena (radicalment diferent a ell), i la seva madrastra Maria Teresa de la Beira (sobretot) el van considerar no-apte per a dirigir el carlisme i l’obligaren a cedir els drets en el seu fill gran Carles Maria dels Dolors (futur Carles VII).
Separat de la seva esposa i rebutjat pels carlins (que el titllaren de «boig liberal»), va dedicar-se a llegir, viatjar, practicar esports i patrocinar expedicions científiques. Anècdotes sobre ell diuen que quan necessitava diners deia que subhastava, com a “rei” d’Espanya, el Museo del Prado o el Parque del Retiro. Tot i aprofitar-se de la seva posició continuava defensant el sistema liberal, la llibertat de prensa i la llibertat individual.
El periòdic carlí “La Esperanza” va arribar a fer públic un article on deia d’ell: “Lo que conviene a don Juan de Borbón, como a todos los príncipes que toman su rumbo, es ir a una casa de locos. Si la hubiera especial para bobos, aún nos parecería mejor”.
Anècdotes apart, s’ha de dir que fou, segurament, el membre més erudit de tota la família reial carlina; ja que parlava 7 idiomes, era bon músic amb especialitat pel piano, pescador de coralls i perles, magnífic nedador i remer, inventor, enginyer militar, aficionat als globus i als daguerrotips, caçador i acurat taxidermista (tenia molts coneixements de física, química i botànica).
L’any 1862, Isabel II va permetre que -només ell- tornés a Espanya una temporada. Com que a ell el carlisme li importava més o menys molt poc, no va tenir cap inconvenient en deixar lliure el camí al seu fill Carles VII (1868) renunciant als seus drets dinàstics. Durant la Tercera Guerra Carlina es va presentar un dia a Estella com a inventor i oficial d’enginyers, per oferir-li al seu fill -només per negocis- una espècie de ponts inflables -destinats a les operacions de guerra- que havia inventat.
Va acabar per residir a Anglaterra, on portà una vida lliure i del seu estil fins a morir-hi tranquil·lament l’any 1887, als 64 anys d’edat.
