Joan Pons i Marquès
De Viquipèdia
Joan Pons i Marquès (Sóller, 1894; Palma, 1971), nét de Josep Lluís Pons i Gallarza, llicenciat en filosofia i lletres, historiador, biògraf, crític literari, poeta i arxiver de professió, fou un dels principals intel·lectuals mallorquins del s. XX a les Balears. Com a escriptor formà part de la segona promoció de l'Escola Mallorquina.
Joan Pons i Marquès exercí el seu mestratge sobre la dreta catalanista des de la presidència de la Societat Arqueològica Lul·liana (1937-1971), entitat que es pot dir que salvà de la desaparició durant la dictadura franquista; des de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1930-1931), sobretot com a articulista i editorialista de la seva revista La Nostra Terra i de la seva publicació anual, que ell mateix dirigí, Almanac de les Lletres; i des de la premsa local (Sóller, Correo de Mallorca), on publicà articles i poemes.
Fou director de l'Arxiu del Regne de Mallorca (1930), treballà a l'Arxiu d'Hisenda de Tarragona (1922-1929) i fundà la Biblioteca de Cultura Artesana de Mallorca, depenent de la Diputació Provincial de les Balears, quan fou nomenat el 1929 arxiver-bibliotecari d'aquesta institució. A Tarragona va transcriure el Cartulari de Poblet. Per la seva erudició i sentit artístic (començà estudis d'arquitectura, que deixà per la seva miopia) fou apoderat a les Balears fins al 1935 del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional i com a tal intervingué en la proteccio de la Cartoixa de Valldemossa, de les muralles de Palma, de l'església de Santa Margarida (Palma), etc.
Participà en els Congressos d'Història de la Corona d'Aragó (sobretot en el de Mallorca, 1955), col·laborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà poemes a diferents periòdics i revistes, de caire elegíac (com els dedicats al seu fill mort als quatre anys: Sonets per a ell), lírics amb trets satírics i irònics; i humorístics, alguns de descriptius d'amics.
Cal destacar els seus articles sobre normativització i normalització lingüística, considerats magistrals, publicats a La Nostra Terra, en polèmica amb els atacs l'ideòleg de l'espanyolisme de l'època a Mallorca Llorenç Villalonga a la normalització lingüistica.
D'ideologia liberal de centre-dreta i federalista, intervingué en l'elaboració de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Ilels Balears (1931), promoguda per l'Associació per la Cultura de Mallorca.
Entre 1975 i 1977 es publicaren les seves obres completes, a cura de Miquel Batllori i Munné i Joan Baptista Bertran.
[edita] Bibliografia
- Brins a l'oratge. Versos d'abans d'ahir.
- Crítica literaria. 1
- Crítica literària. 2
- Història i política
