José Ortega y Gasset
De Viquipèdia
José Ortega y Gasset (Madrid, 9 de maig de 1883 - 18 d'octubre de 1955), fou un filòsof espanyol.
Va cursar estudis secundaris al col·legi jesuïta de San Estanislao a Miraflores del Palo (Màlaga) entre 1891 i 1897, i universitaris en la Universitat de Deusto, Bilbao (1897-98) i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Madrid (1898-1904).
Doctor en Filosofia de la Universitat de Madrid (1904) amb la seva obra Los terrores del año mil. Crítica de una Leyenda. Entre 1905 i 1907 va realitzar estudis en Alemanya: Leipzig, Nuremberg, Colònia, Berlín i especialment a Marburg. En aquesta última ciutat es va veure influenciat per el neokantisme de Herman Cohen i Paul Natorp, entre d'altres.
De retorn a Espanya és nomenat professor numerari de Psicologia, Lògica i Ètica de la Escola Superior del Magisteri de Madrid (1909) i a l'octubre de 1910 guanya l'oposició a la Càtedra de Metafísica de la Universitat Central, vacant després de la defunció de Nicolás Salmerón.
Col·laborador del diari El Sol en 1917, on publica sota la forma de folletons les seves dues principals obres: Espanya invertebrada i La rebel·lió de les masses.
Funda la Revista d'Occident en 1923, sent el seu director fins a 1936. Des d'aquesta publicació promourà la traducció i comentari de les més importants tendències filosòfiques i científiques en noms tals com: Oswald Spengler, Johan Huizinga, Edmund Husserl, Georg Simmel, Jakob von Uexküll, Heinz Heimsoeth, Franz Brentano, Hans Driesch, Ernst Müller, Alexander Pfänder, Bertrand Russell, entre d'altres.
Ortega i Gasset va exercir una gran influència en la filosofia espanyola del segle XX, no només per la temàtica de la seva obra filosòfica sinó també pel seu estil literari àgil, pròxim al Quixot, que li va permetre arribar fàcilment al públic general.
Va exercir gran influència sobre filòsofs com Manuel García Morente, Joaquín Xirau, Xavier Zubiri, José Gaos, Luis Recaséns Siches, Manuel Granell, Francisco Ayala, María Zambrano, Pedro Laín Entralgo, José Luis López-Aranguren, Julián Marías i Paulino Garagorri.
[edita] Filosofia
Es troba unit a la paraula "circumstància", que Ortega va fer famosa en la seva expressió: "Jo sóc jo i la meva circumstància".
Va mantenir els principis essencials del seu perspectivisme en períodes posteriors del seu pensament. En 1920 va desenvolupar el "raciovitalisme", teoria que funda el coneixement en la realitat radical de la vida, amb un dels seus components essencials sent la pròpia raó.
Per a Ortega, la vida és la veritable realitat radical, de la qual sorgeix qualsevol sistema filosòfic possible. Per a cada ésser humà, la vida pren una forma concreta. Denominava "raó vital" a un nou tipus de raó i "raciovitalisme" a la manera de pensar que es recolzava en el seu nou concepte de raó. La raó vital és una raó que es defensa constantment en la vida de la qual ha sorgit.
