Juli II
De Viquipèdia
| Juli II | ||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||
|
Juli II és el nom que va adoptar el cardenal italià Giuliano della Rovere al esdevenir Papa.
Nascut a Abissola, el 5 de desembre del 1443, era nebot de Fancesco dells Rovere, que seria Papa amb el nom de Sixt IV i que el va fer cardenal el 1471. Va ser un enemic declarat dels Borja i del papa Alexandre VI , raó per la qual va procurar mantenir-se allunyat de Roma durant el seu pontificat. Quan morí Pius III, va participar en el conclave en el que va ser escollit per 37 vots, dels 38 possibles, tot i que Cesar Borja controlava els 11 cardenals espanyols.
Juli II és considerat com un papa estratega, guerrer i bon diplomàtic i mecenes de les arts.
Al començament del seu pontificat va haver de posar ordre a les finances de la Santa Seu, arruinades després de la decada dels Borja i va aconseguir empresonar Cesar i anexar-se el ducat de la Romanya, que ell havia conquerit i s'havia anexat a títol personal. Però sense Cesar, les seves posessions a la Romanya van disgregar-se i moltes ciutats van tornar a estar dominades pels seus antics tirans i algunes van caure en mans de la República de Venècia. El 1506, Juli II va posar-se al capdavant dels exèrcits pontificis i va aconseguir ocupar les ciutats rebels, com Perusa i Bolonya, que va capitular després de dos mesos de setge.
Pel combatre a Venècia, Juli, que volia impedir que fós una potència hegemònica a la península itàlica, i va crear una aliança per lluitar contra ella, ensarronant al rei francès Lluís XII, que havia perdut el regne de Nàpols em mans dels castellans, al que li va fer veure que allà recuperaria el que havia perdut a Nàpols. També va comprometre en la lluita a l'emperador Maximilià I, el rei Ferran II el Catòlic, Saboya, Florència i Màntua. Units en la lliga de Cambrai, els aliats van derrotar els venecians a la batalla d'Agnadello el maig del 1509. Després d'aquesta derrota, la república es va rendir i va tornar els territoris al Papa, quedant força debilitada. Juli va perdonar els venecians i va desfer la lliga el 1510.
El següents enemics del Papa van ser els francesos que ocupaven Milà i Gènova, contra els quals va formar una nova aliança ( 4 d'octubre de 1510)que englobava els Estats Pontificis, Espanya, Venècia i més tard el Sacre Imperi, Anglaterra i Suïssa.
Mentre es constituía l'aliança, Lluís XII es va adonar de la creixent hostilitat contra els francesos i el conflicte es va convertir en una guerra oberta. el rei francès va convocar un concili a Pisa per tal de desautoritzar al Papa, però només hi van assistir cinc cardenals que rapidament Juli II va excomunicar.
La guerra incialment va ser favorable als francesos, però ràpidament van veure's obligats a cedir, Milà i marxar d'Itàlia creuant els Alps, al veure totes les seves fronteres amenaçades. Arran de la guerra amb França, Juli II va excomunicar Joan III d'Albret, rei de Navarra i aliats dels francesos, sota el pretext de que defensava l'heretgaia càtara, cosa que immediatament va aprofitar Ferran II, llavors rei d'Aragó i regent de Castella per ocupar el regne el 1512.
Quan la guerra va acabar, Juli va convocar un concili, el V concili de Laterà, per tal d'esborrar la petja del de Pisa. Va morir en una època en que pensava com aconseguir expulsar els españols de Nàpols i trencar el cercle viciós que manteninen amb els francesos per aconseguir el control d'Itàlia.
Juli II va ser protector d'artistes com Rafael Sanzio, Donato Bramante, a qui va encomanar els plànols de l'actual Basílica de Sant Pere, i Miquel Àngel a qui va encarregar les pintures de la volta de la Capella Sixtina, a més d'un colossal monument funerari, que per falta de fons no es va acabar i del que ens resta l'estatua de Moisès, avui situada a l'eslésia de San Pietro in Vincoli.
