Karl Liebknecht
De Viquipèdia
Karl Liebknecht (Leipzig, Alemanya, 13 d'agost de 1871- 15 de gener de 1919) fou un socialista alemany, cofundador del Partit Comunista Alemany.
Fill d'un dels fundadors de la SPD, Wilhelm Liebknecht. Va créixer en la misèria a causa de l'empresonament del seu pare i les reformes socials de Bismarck el van afectar quan encara anava a la escola.
Després va començar a estudiar filosofia, economia, història i dret a la seva ciutat natal fins que la seva familia es va mudar a Berlín, on va continuar amb els seus estudis. El 1983-1984 fou reclutat i després va esciure la seva tesi doctoral en dret. Aquesta va ser la seva primera dedicació: va obrir un buffet per a defensar a socialdemòcrates i reclutes maltractats pel regim monàrquic. També va continuar la seva activitat política des de la SPD i escrivint llibres contra l'excèrcit. Precisament la seva obra "Militarisme i Antimilitarisme" (1907) li va costar un any i mitg de presó. En el cas es va autodefensar, guanyant així molta popularitat fins el punt de que va ser escollit diputat al parlament de Prússia.
A la primera guerra mundial va desmarcar-se del seu partit (que finalment va aprovar-la) i declarar-se públicament contrari a la guerra. Per això va ser enviat al front l'any 1915 (encara que tenia inmunitat com a parlamentari), on va viure de prop els enfrontaments. Un any després, ell i 20 altres membres de la SPD van condemnar la guerra i van ser expulsats del partit. Va prosseguir, després de tornar del front, amb la seva activitat antibélica encapçalant una manifestació, motiu pel cual va ser condemnat a 4 anys de presó. Els opositors de la guerra, d'entre els quals destaca Rosa Luxemburg, van crear el Spartakus-Bund per a agrupar a tots els dissidents el dia 01.01.1916.
Karl Liebknecht va sortir de la presó després de la revolució d'octubre que va significar la fi de la guerra i el començament de l'Alemanya republicana. Poc després, l'any 1919, militants de l'extrema dreta i antics generals imperials el van assasinar juntament amb Rosa Luxemburg.
