L'Auditori
De Viquipèdia
L’Auditori és un modern edifici de 42.000 metres quadrats dissenyat per l’arquitecte Rafael Moneo que es va inaugurar el 22 de març del 1999. L'enginyer acústic és Higini Arau.
L'Auditorti es troba al centre del nou pol de desplegament urbà de la plaça de les Glòries, on conflueixen les tres avingudes més grans i més llargues de la ciutat (la diagonal, la Gran Via i la Meridiana) a prop del casc antic de la ciutat, del seu Eixample, al costat del Teatre Nacional, el nus de les Glòries, l’obertura de la Diagonal al Mar, el districte 22@ i el Fòrum 2004.
L’edifici combina la sòbria modernitat externa amb una sala simfònica, la Sala 1 Pau Casals, de gran atractiu per a 2.200 espectadors. Compta també amb la Sala 2 Oriol Martorell de 600 localitats i la Sala 3 Tete Montoliu de 400 places. A l’atri central d’accés es va construir una monumental llanterna cúbica de vidre en forma d’impluvi, decorada amb una obra de Pablo Palazuelo.
L'Auditori és la seu de l'OBC, l'Orquestra simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya i també acull l'Escola Superior de Música de Catalunya i el Museu de la Música, el que el converteix en un nou focus de vida musical de la ciutat en els diferents camps de divulgació, docència i recerca.
