La Font de la Figuera

De Viquipèdia

La Font de la Figuera

Localització

Municipi a la Costera

Fontí
Fontina

2.113

84,30 km²

25,06 hab/km²

553 m

Nuclis de població

Coordenades

38° 48’ 20” N
0° 52’ 46” W

Predomini lingüístic històric

Valencià

Partit judicial

Xàtiva

La Font de la Figuera és una població de la comarca de la Costera.

[edita] Història

L'actual població va sorgir en 1301 en una partida que es va segregar del terme de Moixent i va ser poblada amb carta pobla atorgada a Gonçal Garcia i 40 pobladors més. En 1348 es va constituir la baronia del seu nom de què va ser titular Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent. El 1548 passà, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tard als Mendoza, ducs de l'Infantat, els Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d'Albatera. Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabasa de Perellós, marquesos de Dos Aigües .

[edita] Demografia i economia

Els 2105 que s'hi empadronaren el 2003 es coneixen amb els gentilicis de fontifiguerencs o fonters

Població eminentment agrícola destaquem el seu vi i l'aigua, que es comercialitza arreu de l'estat.

[edita] Geografia

Al seu terme, de 84,7 km², trobem el Capurutxo amb 901 m. d'altitud, amb la Cova Santa i la Cova del Triangle que comunica amb la Penya Foradada (978 m.), altres altures són l'Alt de Silla (1004 m.), límit amb Almansa i, per tant, amb Castella - la Manxa. Amb les zones forestals de El Sierro i Els Clotxes poden veure's cabres salvatges.

[edita] Edificis d'interès

Hi ha el Museu Municipal i l'Etnològic i del seu patrimoni esmentarem:

Església de la Nativitat de nostra Senyora. Segles XVI-XVII. Conserva un retaule de Joan Macip (Joan de Joanes), pintor que encara que la tradició vol que siga fontfiguerenc, està documentat el seu naixement a València.
Monument a Joan de Joanes .
Ermita de santa Bàrbara. Del segle XVI, modificada en el segle XX.
Ermita de sant Sebastià. Segle XVI.
Jaciment arqueológic de Sant Domènec .
Llavador municipal, encara en ús.

[edita] Gastronomia

Bons embotits artesanals, l'anxela, plat típic d'hivern (arròs, fesols, naps, tanda, picat d'ametles, canyella i julivert), fasedures , borreta són alguns dels àpats que poden acompanyar els vins locals; de postre podem demanar rotllet de flora, rotllet de candeal, rotllet de most i moltes llepolies més.

Per ser poble de frontera en la seua gastronomia hi trobem també plats tipics d'Albacete, com ara el gaspatxo manxego, un plat de carn, pasta cruda, salsa, bolets i la varietat local de caragols anomenada xonetes.

[edita] Política

La Font de la Figuera està governada per un alcalde del PP, que obtingué 5 regidors en les municipals de 2003. 3 en tragué ALIFONT, 3 el PSPV i 1 el BLoc.