Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Web Analytics
Cookie Policy Terms and Conditions La Puresa - Viquipèdia

La Puresa

De Viquipèdia

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

Ortografia i estil


Taula de continguts

[edita] Fundació

El Col·legi de La Puresa va ser fundat a Palma al 1819 pel Bisbe de Mallorca D. Bernat Nadal i Crespí. El bisbe següent durant els anys 1819-1824 va ser Pedro González Vallejo, el qual va dinamitzar el Col·legi. I al 1829, Ferran VII, Rei de Espanya, va condedir-li el titol de Reial quan era el bisbe en aquest moment Antonio Pérez de Hirias. El 1851, el bisbe Rafael Manso va precisar els estatuts del Real Colegio.

[edita] Esplendor

Tots els bisbes l'havien protegit i considerat seu; els reis d'Espanya i els Governs de la nació li havien concedit privilegis, les mestres s'havien consagrat a l'educació del jovent femení amb cos i ànima amb els vots de castedat, pobresa i obediència; les families distingides hi confiaren l'educació de les seves filles. La fama de les seves labors i brodats va arribar fora de la les illes.

Va donar a la Historia de l'Art el quadre de Rebeca, digne de figurar als millors museus europeus.

[edita] Decadència del Col·legi

Alguns governs varen reduir les dotacions del fundador fins a suprimir-la. La política espanyola va moure els ciments, les noves mestres no vivien segons els objectius de l'Institut i la disciplina es va relaxar.

El 16 de juliol de 1852 el bisbe Salvá intentà llevar el col·legi donant la direcció a les religioses del Sagrat Cor. Les filles de la noblesa tornaren a omplir el Col·legi peró el 13 d'abril de 1854, les religioses abandonaren l'illa. Al Juliol i següent intenta agregar el Col·legi al institut del Corazón de María i al gener del 1859 intenta l'anexió al col·legi de Barcelona.

El bisbe volía que les religioses de Nostra Señora de Loreto dirigeixen el Col·legi peró després devisitar-lo es varen negar.

El 5 de març de 1865 va morir María Ferrer, la directora i va sucedir-la Margarita Ana Fiol que va cessar el 30 de novembre i és nombrada Francisca Castelló. El 12 d'abril de 1866 comença el rectorat de Catalina Gili.

[edita] Renaixença

El 23 d'abril de 1870, Alberta Giménez arriba al Real Colegio. Era una casa bruta i amb pocs mobles, sense material didàctic i amb 30 pessetes a la capsa. Alberta es posa a limpiar i a donar clase amb tota l'ilusió. L'1 de maig és nombrada Rectora i D. Tomás Rullán visitador. El 28 de setembre, el bisbe Salvá va aprovar les bases redactades per Alberta i D. Tomás i un articulat per al Col·legi. Tant es va alçar la fama del Col·legi que en el 1872 es converteix en la primera Escola Normal de Mestras de Balears, la segona d'Espanya.

Madre alberta va morir el 21 de desembre de 1922, però el Col·legi va créixer en prestigi i en alumnes. La Congregació de germanes de La Puresa de Maria Santisima fundada per ella varen seguir les seves petjades amb entusiasme i, a finals dels anys quarenta, ja era petit l'edifici ubicat al Carrer de La Puresa a Palma i es va edificar un nou Centre a la Via Alemanya, que es va anomenar "Colegio Madre Alberta". El 1965, s'edificà un nou Col·legi a Son Puigdorfila, que comença la seva activitat escolar el curs 1968-1969. Aquest és l'actual Col·legi "Madre Alberta" de Son Rapinya.

L'Escola Normal de Mestras va ser dirigida per Madre Alberta durant quaranta anys, fins el 1912. L’any 1948 les germanes de La Puresa crean l’Escola Alberta Giménez, la qual, des d’octubre de 1972, està ubicada a La Vileta. Fou adscrita a la UIB el 1978 i amb l’aparició de la LOGSE, passà a denominar-se Escola Universitària Alberta Giménez. Des del curs 2005-2006, és un Centre d’Ensenyament Superior.

Al Carrer de La Puresa a Palma hi ha actualment un museu on es pot admirar la grandesa de l'obra feta al "Real Colegio de La Pureza" i a la "Escuela Normal de Maestras" que perdura avui en moltes generacions i famílies mallorquines.

[edita] Enllaços externs

Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu