Larissa (Tessàlia)

De Viquipèdia

Larissa (grec Λάρισα, Lárisa) es una ciutat de Grècia, capital de Tessàlia i de la prefectura de Larissa. Té uns 165.000 habitants. Es a una plana agrícola a la riba sud de l'antic riu Peneios.

[edita] Història

S'han trobar restes del paleolític a la regió.

La seva fundació s'atribueix a Acrisios. El seu nom es pelàsgic anterior al indoeuropeus o grecs. Els habitants locals, els perrhebis, foren expulsats de la ciutat pels tessalis i els de les rodalies van quedar subjectes. El seu nom antic fou suposadament Argissa.

Fou ciutat independent, amb una constitució democràtica, regida per l'aristocràtica família dels aleuades que governaven tot el districte de Pelasgiotis. A aquesta família corresponia el títol de tagus de Tessàlia, equivalent a estrateg en cap. Els aleuades van rivalitzar amb els Scopades de Crannon, situada a uns 20 km al sud-oest. Durant la guerra del Peloponès la ciutat fou aliada d'Atenes. El poder dels aleuades es va acabar quant Filip II de Macedònia es va apoderar de Tessàlia el 369 aC.

El rei Filip V de Macedònia, en la seva guerra contra els romans, la va tenir com una de les seves places militars principals però després de la batalla de Cinoscèfals el 197 aC la va haver de cedir a Roma i va destruir tots els arxius. Antíoc III el gran el selèucida va intentar ocupar la ciutat el 191 aC, però no ho va aconseguir.

Va romandre ciutat romana i va mantenir la seva importancia sota l'Imperi. Al segle VI es esmentada com la principal ciutat de Tessàlia, i era seu d'un bisbe.

Va passar als otomans al segle XV i es va dir Yenishehér o Yenisehr. Fou capital d'un pashalik. Durant la guerra de la independència grega fou la residencia d'Ali Pasha. El 1881 va passar a Grècia. El 1897 els otomans la van ocupar temporalment i el tractat de pau la va reconèixer a Grècia (1898). Els habitants turcs van emigrar entre 1881 i 1898.

Queden molt poques restes antigues.