Literatura renaixentista
De Viquipèdia
La literatura renaixentista comprèn totes les obres escrites després de l'Edat Mitjana fins al segle XVII sota l'estela del Renaixement. Es va iniciar a Itàlia, amb autors com Petrarca i es va expandir per tota Europa, sent els segles XV i XVI els de major esplendor.
L'aparició de la impremta va donar una capacitat de difusió insospitada de les obres literàries, es podien difondre per escrit obres de tot tipus i no sols religioses i edificants. Això va propiciar el naixement de nous gèneres (com la novel·la) o formes (com el sonet) i l'auge de les llengües vernacles, considerades ara també un vehicle possible de cultura accessible a l'emergent burgesia i també a la classe més lectora, la noblesa, que no entenia sempre ja el llatí. Tot i això, el model d'excel·lència continuaven sent els clàssics grecollatins, com prova l'auge dels temes mitològics o les poètiques.
Als Països Catalans el segle XV és un segle de molta producció literària, amb Joanot Martorell per exemple, però que correspon encara a patrons medievals o prerenaixentistes. La literatura pròpiament del Renaixement queda eclipsada per la puixança política i artística (el Siglo de Oro) d'Espanya i per això queda englobada dins els període general de Decadència.