Lugis
De Viquipèdia
Els lugis o ligis (llatí lugii, ligii o lygii, grec Λούγιοι, Λούιοι, Λύγιοι) fou el nom d'una de les tribus, que després es va aplicar com a nom genèric per diverses petites tribus del nord-est de Germània, probablement amb origen parcialment eslau barrejats amb germànics. Aquestes tribus, que dels lugis es van dir lugions, van originar els vàndals.
L'arrel "lug" en alemany antic vol dir "fusta" o "maresma" i volia dir el mateix en eslau (encara existeix avui en alguna llengua eslava).
La primera vegada que son esmentats estaven dins la confederació dirigida per Marabodus encapçalada pels marcomans i hermundurs. Després de la revolta dels quades contra el rei Vannius l'any 50, els lugis i hermundurs van restar units contra la penetració romana.
En temps de Domicià, vers el 84, van fer la guerra als quades, el seus veïns, que van demanar ajut romà en debades. Després d'això els lugis no tornen a ser esmentats fins que reapareixen com a vàndals al segle II.
Tàcit esment com a tribus dels lugis als arii (aris), helvecones (helvecons), manimi (manims), elysii (elisis) o helisii (helisis), i naharvali (naharvals). Ptolemeu esmenta també als omanni (omans), duni (duns) i buri (burs)
Les tribus estaven unides per un centre comú de culte, que sembla que era al territori dels navarhals. Els seu déu principal era Alci.
