Lumbee
De Viquipèdia
Els lumbee són un grup d'amerindis nordamericans que resideixen principalment als comtats de Robeson, Hoke i Scotland (Carolina del Nord), format per restes d'altres tribus extingides a la zona. Segons el cens dels EUA del 2000, hi ha 57.868 individus.
Segons les primeres hipòtesis, desenvolupades el 1885 per Hamilton McMillan i per l'historiador lumbee Lew Barton, són descencents del mestissatge dels supervivents de la "Colònia perduda" de Raleigh amb indis cheraw, basant-se en el fet que alguns exploradors anglesos van trobar-hi indis amb els ulls blaus, però no n'hi ha cap evidència. Altres afirmen que són descendents dels tuscarora o cheraw barrejats amb les restes de tribus de llengua siouan que vivien a la zona des del 1703, però tampoc hi ha prou documentació. Abans de la Guerra civil americana s'idenficaven com a blancs, mestissos, mulatos o negres, però no pas com a indis.
El document més antics que parla d'indis a l'àrea de Drowning Creek és un mapa de John Herbert, el comissionat de Comerç amb Indis per a la Factoria Wineau al riu Black (1725). Herbert identificà les quatre comunitats de parla siouan com a Saraws, pedee, Scavanos, Wacomas. (Nota: Drowning Creek també és conegut com a riu Lumber, que rega el comtat de Robeson. Molts lumbee pensen que el seu nom prové d'ací.)
El 1754, s'informa d'un assentament de 50 famílies a Drowning Creek, tot i que no es parla de la seva raça. De fet, les autoritats consideraven que no hi havia indis a la zona. Alguns lumbee, com John Brooks, serviren a la Revolució Americana, i altres, com Thomas "Big Tom" Locklear i Silas Strickland, serviren a la Guerra de 1812. D'altres lluitaren amb els confederats durant la Guerra civil americana.
El 1885 foren reconeguts com a croatan per l'Assemblea de Carolina del Nord i se'ls aplicà la segregació escolar, però el 1911 els consideraren "indis del comtat de Robeson". El 1914 l'agent O. M. McPherson els considerà descendents dels cheraw i el 1933 el Smithsonian estudià els seus costums. El 1934 s'uniren al National Congress of American Indians.
El 1952 decidiren adoptar el nom lumbee, cosa que fou reconeguda pel govern federal el 1956. El 1958 provocaren un enfrontament amb membres del Ku Klux Klan a Maxton. El 1973 el lumbee Henry Ward Oxendine fou escollit membre de l'Assemblea de Carolina del Nord, i el 1994 Glen Maynor fou escollit sheriff del comtat de Robeson, i Joanne Locklear en fou escollida fiscal. Malgrat les seves demandes, no foren reconeguts oficialment com a tribu fins el 2003, tot i que tenen un consell tribal electe des del 2001. Jimmy Goins n'és el cap.
[edita] Referències
- DeMarce, Virginia E. (1993). "Looking at Legends - Lumbee and Melungeon: Applied Genealogy and the Origins of Tri-Racial Isolate Settlements." National Genealogical Society Quarterly 81 (March 1993): 24-45.
- Forbes, Jack D. (1993). Africans and Native Americans The Language of Race and the Evolution of Red-Black Peoples. University of Illinois Press.
- Heinegg, Paul (2005). FREE AFRICAN AMERICANS OF VIRGINIA, NORTH CAROLINA, SOUTH CAROLINA, MARYLAND AND DELAWARE Including the family histories of more than 80% of those counted as "all other free persons" in the 1790 and 1800 census. Available in its entirety online at freeafricanamericans.com
- Price, Edward T. (1953). "A Geographic Analysis of White-Negro-Indian Racial Mixtures in Eastern United States." The Association of American Geographers. Annals 43 (June 1953): 138-155.
- Sider, Gerald M. (1993). Lumbee Indian Histories: Race, Ethnicity, and Indian Identity in the Southern United States. Cambridge University Press.
