Manipur
De Viquipèdia
| Manipur मणिपुर |
|
|---|---|
 |
|
| Informació | |
| Capital: | Imphal |
| Població
|
|
| Superfície | 22.327 km² |
| Governador | Shivinder Singh Sidhu |
| Idioma | Anglès (oficial), manipuri |
| Himne | |
| Website [1] | |
 |
|
Manipur (hindi मणिपुर) és un estat de la Unió Índia, amb una extensió de 22.327 km² i una població de 2.389.000 habitants. La capital és Imphal (217.000 h). El nom del país volia dir terra de les joies.
Taula de continguts |
[edita] Divisió administrativa
L'estat es divideix en nou districtes:
- Senapati
- Tamenglong
- Churachandpur
- Bishnupur
- Thoubal
- Imphal West
- Imphal East
- Ukhrul
- Chandel
[edita] Orografia
Hi ha dues zones orogràfiques importants: per una banda, la vall del riu Manipur que ocupa bona part del país, i la desembocadura al principal llac del país, Logtak; per l'altra, la zona alta dels turons Naga, a la frontera amb Myanmar a l'Oest del riu Surma o Barak.
[edita] Població
Segons dades del cens lingüístic del 1990, les dades del qual no han variat gaire, el 60,4 % de la població del territori són manipuris, el 5,6 % thado i el 5,4 % tangkhul, ètnies de parla tibeto-birmanesa.
[edita] Economia
Es dediquen al conreu d'arròs, sucre, mostassa, fruïtes, verdues i tabac. Les poques indústries que hi ha al país són de manufactures de productes agraris, majoritàriament a la capital, Imphal. Manipur és un dels estats més aïllats de l'Índia, només hi ha una carretera d'Imphal a Dimapur (Nagaland) que l'uneixi amb la resta de l'Estat. Un aeroport l'uneix amb Calcuta via Assam
[edita] Govern
Des del 1972 és un Estat de la Unió Índia, i per això compta amb un parlament propi de 61 diputats, una constitució i un president, però el govern de Delhi pot imposar i aplicar la president rule (govern directe des de Delhi) si ho creuen necessari. També envia alguns diputats a la Cambra hindu. Administrativament es divideix en nou districtes.
[edita] Història
Els manipuris gaudeixen d'una crònica local, la Cheitharol Kumbaaba, que dóna cronologies històriques ininterrompudes des del 33 aC. Però tot i que hi ha evidències que ja fou poblat durant l'edat de Pedra, no se sap gaire abans del 500.
[edita] Estat de Meitei
Al començament de l'època cristiana les poblacions de Manipur estaven distribuïdes en set estats embrionaris que es van agrupar formant una confederació de caràcter cultural i religiós anomenada Meitei (emparentada amb els Naga i Kuki), vers l'any 429.
Després d'una sèrie de guerres els habitants de la muntanya van assolir la hegemonia sota la dinastia Ninghthouja, homogeneïtzant a la població.
[edita] Estat de Kangleipak
El 1110 el rei Loiyumba va establir les bases del estat amb una mena de constitució escrita. L'estat de Kangleipak, como es va dir, es va mantenir pacíficament. El zenit del seu poder va arribar amb el rei Khagemba (1597-1652).
En el regnat de Pamheiba (1709-1748) missioners hindús van introduir la religió i la cultura hindús, i el hinduisme fou declarat religió de l'estat. En aquesta època (1724) el nom de Kangleipak fou modificat i el país va passar a ser conegut per Manipur.
[edita] Protectorat britànic
El 1738 hi va haver un primer enfrontament amb el regne d'Ava, que es va resoldre amb una aliança matrimonial. Però després hi va haver nous conflictes a partir de 1758 i el rei Chingthankhomba va signar un tractat d'amistat amb els britànics (14 de setembre de 1762) buscant el seu ajut contra els birmans.
El 1819 Manipur fou finalment ocupat pels birmans que van sotmetre el país a una gran devastació. Però l'avanç birmà vers Assam, Arakan i Bengala va provocar l' intervenció britànica amb aliança amb el rei Kanglei, Jai Singh, que estava exiliat a Cachhar. L'aliança va restablir el regne de Manipur (Tractat de Yandaboo, 1826). Un agent britànic fou designat pel regne, el territori del qual va patir algunes amputacions que van provocar la hostilitat de la nació, arribant-se a la guerra el 1891. Encara que la resistència fou heroica (victòria manipurí el 24 de març de 1891) els britànics es van acabar imposant el 25 d'abril del mateix any després de la victòria de Khongjom. La dinastia (rei Kulachandra) fou deposada però el regne no fou annexionat sinó que es va posar al tron a una branca col·lateral dels Ningthoujas, amb el poder real en mans del resident britànic. Fins el 1899 el territori fou governat sota suprvisió britànica; en aquest període es va abolir l'esclavatge i es construïren carreteres.
El 1907 el govern del territori fou assolit pel rajah i el durbar (consell), el vicepresident del qual era un funcionari indi. El 1917 es revoltaren els kukis, i des d'aleshores el territori fou dividit en tres subdivisions, totes elles dependents d'Assam. El primer moviment nacionalista va començar els anys trenta dirigit per Shri H. Irabot Singh, i el 1934 es va fundar el partit anomenat Nikhil Manipuri Mahasabha dirigit pel maharajah Churachandra Singh.
A la segona guerra mundial els japonesos van bombardejar la capital Imphal (10 de maig de 1942) i algunes zones orientals del país van veure la presencia de soldats japonesos.
[edita] Independència
Així es va mantenir fins l'agost de 1947 quant els britànics van anunciar la retirada. Els estats sota protectorat quedaven automàticament independents amb la opció pels seus caps d'estat de poder integrar-se a l'Índia o al Pakistan.
Manipur va escollir restar independent i el 14 d'agost de 1947 la bandera de Manipur, de set colors, coneguda com la Pakhangba, fous hissada en lloc de la bandera britànica. Es va promulgar una constitució (Manipur State constitution act 1947).
Alguns manipurís favorables a l'Índia van crear el Manipur India Congress però va tenir un fracàs estrepitós a les eleccions de 1948.
[edita] Annexió a l'Índia
Índia va intentar considerar a Manipur com un dels 563 estats feudataris, i el rei (maharajà) de Manipur va ser convidat a converses per discutir el futur, i una vegada a l'Índia fou obligat a signar l'acta d'accessió a l' Índia el 21 de setembre de 1949 amb efectes del 15 d'octubre de 1949, acta que no fou ratificada per l'Assemblea Nacional (que fou abolida). El país fou posat sota l'administració directa de l'Índia per 14 anys.
El 1953 Índia va renunciar a la Vall de Kabo en favor de Birmània (Manipur havia conquerit aquesta vall el 1470). El 1 de novembre de 1956 va formar un districte dins Assam, i el 1963 es va constituir en territori i es va formar una assemblea territorial de 30 membres amb poders molt reduïts. Des el 1964 els naga del país es van revoltar per la seva unió al Nagaland. El 1972 Manipur fou convertit en estat de la unió amb una assemblea de 60 membres.
[edita] Moviments nacionalistes després del 1947
Passada la guerra es va iniciar la reconstrucció. El 1947 els membres del Partit del Congrés es van proveir de banderes del partit (amb els colors de l'Índia) i van demanar que els hi fos permès d'exhibir-les al temple Shri Gobindaji, però el maharajà va prohibir aquestes banderes de caire polític i només va permetre les banderes religioses el que fou interpretat com un rebuig a la bandera del partit del Congrés, cosa que el maharajà va rebutjar però no va impedir una forta campanya del partit contra el rei, demanant la seva deposició i tractant d'obtenir el poder polític a la capital de l'estat i hissar la bandera del partit a la seu del govern en lloc de la Pakhangba, intent que va fracassar.
Però finalment la substitució de banderes fou possible sota ocupació militar el 1949. Llavors Hijram Erabot, iniciador del moviment nacional, va fundar el Partit Comunista de Manipur i va establir les seves bases a Birmània, on va morir el 26 de setembre de 1951. Després de la seva mort el moviment va entrar en decadència.
El 1953 es va fundar el Comitè de l'estat de Meitei, dirigit per Tomba Wangkhei, que va iniciar la revolució armada. El Front Unit d'Alliberament Nacional fou fundat el 24 de novembre de 1964 dirigit per Oinam Sudhirkumar, que es va unir a altres organitzacions i va sorgir el Comitè de Consolidació de Manipur (CONSOCOM) que va establir a les zones alliberades un Govern Revolucionari de Manipur (RGM) el 1968, amb suport de Pakistan. Les forces d'aquest govern van lluitar al costats dels pakistanesos a la guerra de 1971. El govern es va enfonsar després de la derota pakistanesa (que els va privar de les seves bases i suport) i de l'empresonament d' Oinamlong.
La part de l'organització que va sobreviure a les baixes en combat i a les detencions va formar el Front d'Alliberament Popular de Kangleipak (KAPLIF) dirigit per R.K. Tullachandra (Loyabata) que després es va convertir en el Partit Revolucionari Popular de Kangleipak (PREPAK) el 9 d'octubre de 1977.
El 25 de setembre de 1978 fou fundat l'Exèrcit Popular d'Alliberament de Manipur (PLA) dirigit per N. Bisheswar (Angou) i el 14 d'abril de 1980 fou refundat el partit comunista amb el nom de Partit Comunista de Kangleipak (KCP) dirigit per Ibohanbi.
La Unió Nacional de Manipur va proclamar la independència el 1983. El 22 de maig de 1990 fou creat el Front Revolucionari Indo-Birmà, que agrupava moviments de Nagaland, Manipur, Assam i Birmània. Les organitzacions revolucionaries van iniciar la revolta armada el 24 de novembre de 1991 sota la direcció de R.K. Sanayima (Meghen).
El 1993 es va formar el Comitè Revolucionari Conjunt (RJC) amb el PREPAK, el KCP i el PLA. Altres organitzacions van prendre part també a la lluita : el Front Popular Revolucionari de Manipur (RPF) i el Front Unit d'Alliberament Nacional (UNLF).
El 1 de març de 1999 es van unir tres partits: El Partit Revolucionari Popular de Kangleipak dirigit per Achamba; el Front Popular Revolucionari de Manipur, dirigit per Irengbam Chaoren; i el Front Unit d'Alliberament Nacional dirigit per Sana Yaima, i es va crear el Front Popular Unit d'Alliberament de Manipur, i si be els tres components conserven les seves organitzacions separades, actuen coordinadament.
[edita] Política interna del territori i de l'estat
Del 1963 al 1967 va estar governat pel Partit del Congrés. Amb el triomf del Front Unit de Manipur el 1967 es va imposar el govern presidencial fins el 1968, quan el partit del Congrés va tornar al poder breument, pero el govern presidencial va haver de tornar per la força dels independentistes. El 1969 el Congrés va retornar al poder i el va retenir fins el 1974 (el 21 de gener de 1972 fou elevat a estat) quant va triomfar el Partit Popular de Manipur amb el Manipur Hills Union, subsituits inmediatament per una coalició del Congrés amb Comunistes prosoviètics, que donarà la presidència a Dorendra Singh. A les eleccions del 1977 va obtenir majoria una coalició del Partit Janata i del Partit Populat de Manipur i va pujar el Partit Janata. El 1979 es va imposar altre cop el govern presidencial. A les eleccions del 1980, nogensmenys, hi tornarà el Congrés (Indira) amb Dorendra Singh i tot seguit Rishang Keishing, fins al 1988 (amb una breu intervenció presidencial el 1981) i després el partit del Congrés ja reunificat fins el 1990 amb Jaichandra Singh. En aquest any va triomfar a les eleccions el Partit Popular de Manipur i Ranbir Singh, però el 1992 es va imposar el govern del president.
El partid del Congrés, amb Dorensra Singh va tornar al poder per un any; al any següent va ser ministre principal el comunista Dasarath Deb (Partit Comunista de l'Índia) i altra cop va seguir el govern presidencial. Keishing va tornar al govern el 1994 i el 1997 el va substituir Nipamacha Singh, del seu mateix partit (el Congrés). Un partit minoritari (el Partit Samata) va dirigir el govern el 2001 i finalment, per manca de majoria es va imposar el govern presidencial. El Partit del Congrés va tornar al poder a les eleccions del 2002, amb Ibobi Singh.
[edita] Articles relacionats
[edita] Referències
- Lucien Bianco (1975) Asia Contemporánea Siglo XXI, Madrid, Historia Universal Siglo XXI, 33
[edita] Enllaços
 |
Estats i Territoris de l'Índia |
|---|---|
| Estats | Andhra Pradesh • Arunachal Pradesh • Assam • Bihar • Chhattisgarh • Goa • Gujarat • Haryana • Himachal Pradesh • Jammu i Caixmir • Jharkhand • Karnataka • Kerala • Madhya Pradesh • Maharashtra • Manipur • Meghalaya • Mizoram • Nagaland • Orissa • Panjab • Rajasthan • Sikkim • Tamil Nadu • Tripura • Uttaranchal • Uttar Pradesh • Bengala Oriental |
| Territoris de la Unió | Illes Andaman i Nicobar • Chandigarh • Dadra i Nagar Haveli • Delhi • Daman i Diu • Lakshadweep • Pondicherry |
