Marcabru
De Viquipèdia
Marcabru fou un trobador que va viure en el segle XII; la seva activitat poètica pot situar-se aproximadament entre els anys 1130 i 1150.
Era originari de la regió de Gascunya i d'extracció humil. Sembla que es va dedicar professionalment a la poesia, exercint com a joglar de les seves pròpies composicions. Fou protegit del també trobador i poderós senyor feudal Guillem X d'Aquitània, fill del també trobador Guillem IX de Poitiers, i d’Alfons VII de Castella i Lleó, en la cort del qual va romandre durant uns deu anys. Encara que es conserven dues vides de Marcabrú amb prou feines aporten dades biogràfiques rellevants. Va rebre l'àlies de Panperdut a causa d'un sirventès que li va dirigir un tal Aldrics de Vilar, al que Marcabrú va respondre amb igual o major virulència.
Es conserven 42 poemes seus. La seva obra es caracteritza pel to moralista: es queixa contínuament de la corrupció dels costums, del triomf del fals'amor (fals amor) sobre el fi'amor (amor cortès). Era coneguda el seu misogínia. És una obra difícil, no per la seva adscripció al trobar clus, sinó per la seva relació amb la poesia popular de l'època, per complet desconeguda en els nostres dies.
