Mari (deessa)
De Viquipèdia
Mari és la deessa central del panteó basc pre-cristià. És un ésser pràcticament omnipotent. En la majoria de les comarques és coneguda com la senyora d'alguna muntanya prominent. Així, en el Duranguesado se l'anomena Anbotoko Andra Mari (Senyora Mari d'Anboto) o senzillament Anbotoko Dama (Dama d'Anboto). Se sol visualitzar elegantment vestida de roig o bé com a una dona de foc. El seu consort és Maju o Sugar, els seus assistents les sorgines.
A Biscaia la seva llegenda la vincula amb el primer senyor històric del territori, Diego López de Haro, amb qui se suposa que es va casar. En casar-se li va fer prometre que mai es faria el senyal de la creu a l'interior de la casa, però un dia va incomplir la promesa i Mari, immediatament, va sortir de casa volant amb la seva filla. Aquesta llegenda pot fer referència als pactes aconseguits per mantenir Biscaia dintre de Castella i a la traïció que els senyors de Biscaia realitzen cristianitzant el país (i trencant el pacte amb la Mari).
Hi ha dues teories per l'etimologia de Mari. Una suggereix que és una adaptació del nom de la semi-divinitat cristiana Maria, encara que aplicat a un personatge essencialment diferent i més antic. L'altre proposta que ha perdut la primera vocal, essent possiblement en origen "Amari" (Ama+ari), és a dir l'ofici de ser mare, o bé "Emari" (Eman+ari): do, regal. Ambdues propostes no s'exclouen necessàriament.
