Metal

De Viquipèdia

Títol de l'enllaç

Denominació per al camp semàntic que agrupa una enorme varietat d'estils musicals moderns classificats com a tals. Aquest genèric porta aquest indicatiu per la característica lèxica comuna de tots aquests estils, el qual és el seu cognom: Metal (o metall, depèn de com es miri). De fet, la varietat dins d'aquest estil és molt gran, perquè tot són branques sorgides a partir del heavy metal i, en ocasions, fusionades amb d'altres estils. Això fa que l'oferta i diversitat de tots aquests subestils sigui molt àmplia.

Així, podem trobar els següents subestils:

- Heavy metal: Estil clàssic del metal, nascut a començaments dels anys 70 amb Black Sabbath (els pares del metal en general), però consolidat i fortament personalitzat per Judas Priest a mitjans i finals dels 70. El començament dels anys 80 van veure una nova onada de grups representants del metal clàssic o heavy metal, dels que Iron Maiden és el més conegut. El heavy metal és un estil relativament complexe en quant a tècnica, amb un so potent, unes guitarres molt melòdiques i una atmosfera épica. La seva temàtica pot ser molt variada, desde temes introspectius a temes de literatura fantàstica, desde temes socials fins al satanisme, desde temes de sexe, drogues i rock n' roll fins a temes històrics.

- Thrash metal: Estil entre el metal clàssic (heavy metal) i el metal extrem (black, death, doom...) que és caracteritza per melodies de guitarra estridents, agressives, fortament marcades i pel seu so "cruixent". Va néixer de la fusió de l'agressivitat del punk i de la força, la complexitat i la estructura del heavy metal a començaments dels anys 80. La seva temàtica és molt variada, desde temes socials fins al satanisme. Els grups clàssics més coneguts són els primers Metallica, Megadeth, Anthrax, Slayer, Destruction, Kreator i Sodom. El speed metal, normalment integrat dintre de la categoria del thrash, posa l'émfasi en la velocitat, sobretot en melodies de guitarra o riffs on el so és menys marcat i cruixent i més ràpid i, en certa manera, "punk". Un bon exemple de speed metal és el primer àlbum de Slayer, Show No Mercy.

- Black metal: Estil de metal extrem que es concentra en crear una atmosfera fosca i maligna. Musicalment molt divers, pot ser minimalista o complex, ràpid o lent, agut o greu, atmosfèric o agressiu, o vàries coses a la vegada. La temàtica pot anar desde un satanisme provocatiu fins a temes filosòfics, desde literatura gòtica o d'horror fins a cultures antigues, desde l'ocultisme fins a temes de depressió i desesperació. L'imatge clàssica és la de la cara pintada amb blanc i negre de forma tètrica, roba negra -estripada o més "elegant"- i altres accesoris com cadenes, espases, punxes, sang, etc. El black metal va néixer a començaments dels anys 80. Els grups clàssics i més coneguts del black metal són Bathory, Celtic Frost, Mayhem, Burzum, Immortal, Emperor i Darkthrone. Altres com Dimmu Borgir i Cradle of Filth, que han aconseguit una gran popularitat, són aclamats i odiats a parts iguals, ja que els fans del black metal més underground els critiquen per autodenominar-se una cosa que no són o simplement per haver-se "venut".

- Death metal: Aquest estil del metal extrem es concentra en la brutalitat, en un so greu i pesant, i en l'agressivitat. Una de les característiques més populars del death metal és la veu gutural greu. Acostuma a ser musicalment més tècnic i homogeni que el black metal. La seva temàtica acostuma a tractar temes relacionats amb el gore, el satanisme, i altres temes xocants. L'estètica tendeix a ser més aviat casual. Va néixer a mitjans/finals dels anys 80. Els grups clàssics més coneguts són Death, Morbid Angel, Obituary i Deicide, tots dels EUA.

- Doom metal: Estil dins del metal extrem caracteritzat per la seva lentitud, la seva atmosfera èpica i alhora fosca, però sense arribar als límits del black metal. Els pioners del doom metal són els pioners del metal en general, Black Sabbath. No obstant això, els grups clàssics de doom metal són Candlemass, Saint Vitus, Cathedral, Pentagram i Witchfinder General, siguent un estil que es va consolidar als anys 80 amb aquests grups. El doomdeath, relacionat tant amb el doom metal com amb el death metal, és la fusió de la lentitud del doom metal amb la brutalitat del death metal, unint la foscor dels dos estils i creant-ne un de nou fortament fosc i depriment. Nascut a principis dels anys 90, els grups pioners clàssics són Paradise Lost, Anathema i My Dying Bride, els tres del Regne Unit.

- Gothic metal: Estil del metal molt melòdic i atmosfèric, on normalment es troben dues veus, una masculina, greu i gutural, i l'altre femenina i extremadament melòdica. Els teclats també són un instrument molt comú en aquest estil. L'atmosfera del gothic metal és fosca, romàntica, trista i elegant, i la seva temàtica s'inspira normalment en literatura gòtica i temes romàntics variats. Va néixer a mitjans dels anys 90, i les bandes més conegudes són Lacuna Coil, Theatre of Tragedy, Tristania i Within Temptation, entre d'altres.

- Power metal:

- Viking metal:

Aquest article sobre música és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.