Michael Faraday
De Viquipèdia
Michael Faraday (1791-1867) va ser un cientÃfic (fÃsic i quÃmic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquÃmica i l'electromagnetisme. Fill d'un ferrer va rebre escassa formació acadèmica, entrant als 14 anys a treballar d'aprenent amb un enquadernador de Londres. Durant els 7 anys que va passar allà va llegir llibres de temes cientÃfics i va realitzar experiments en el camp de l'electricitat, desenvolupant un agut interès per la ciència que ja no l'abandonaria.
L'any 1812 va assistir a una sèrie de conferències impartides pel fÃsic Humphry Davy i va enviar a aquest les notes que va prendre en aquestes conferències juntament amb una petició d'ocupació. Davy el va contractar com a ajudant en el seu laboratori quÃmic de la Royal Institution i el 1813 el va dur a un llarg viatge per Europa. En una societat classista com l'anglesa de finals del segle XIX Faraday no va ser considerat com un cavaller.
Faraday va realitzar importants contribucions en el camp de la electricitat. El 1821, després que el quÃmic danès Oersted descobrÃs la relació entre corrents elèctrics i camps magnètics, Faraday va construir dos aparells per a produir el que va anomenar rotació electromagnètica, en realitat, un motor elèctric. Deu anys més tard, el 1831, va començar els seus més famosos experiments amb què va descobrir la inducció electromagnètica, experiments que encara avui dia són la base de la moderna tecnologia electromagnètica. Treballant amb l'electricitat està tica, va demostrar que la cà rrega elèctrica s'acumula a l'exterior dels conductors elèctrics carregats, amb independència del que pugui haver en el seu interior. Aquest efecte s'empra en el dispositiu denominat gà bia de Faraday.
Sota la direcció de Davy va realitzar les seves primeres investigacions en el camp de la quÃmica. Un estudi sobre el clor el va dur al descobriment de dos nous clorurs de carboni. També va descobrir el benzè; va investigar noves varietats de vidre òptic i va dur a terme amb èxit una sèrie d'experiments de liqüefacció de gasos comuns.
Faraday va entrar a la Royal Society de Londres el 1824 i a l'any següent fou anomenat director del laboratori de la Royal Institution. El 1833 va succeir a Davy com a professor de quÃmica en aquesta institució. Dos anys més tard li va ser concedida una pensió vitalÃcia de 300 lliures anuals.
En reconeixement a les seves importants contribucions, la unitat de capacitat elèctrica es denomina farad.