Milcíades

De Viquipèdia

Pel Papa del mateix nom, vegeu Papa Milcíades.

Dues figures majors atenenques van compartir el nom Milcíades. Oncle i nebot, se'ls distingeix sovint usant els termes Milcíades el Vell i Milcíades el Jove.

[edita] Milcíades el Vell

Milcíades el Vell era un membre d'una família noble atenenca d'immensa fortuna, els Philaides. Es diu que es va oposar al tirà Pisístrat, cosa que explicaria per què va deixar Atenes al voltant del 550 aC per fundar una colònia al Quersonès traci (ara la península de Gal·lípoli). La colònia era semi-independent d'Atenes i fou governada per Milcíades fins la seva mort al voltant del 524 aC. Va morir sense fills, deixant les seves terres a Stesàgores, el fill del seu mig-germà Cimó. Abans de la seva mort va fortificar la península, construint una muralla per defensar-la de les incursions de nadius hostils.

[edita] Milcíades el Jove

Milcíades el Jove (al voltant de l'any 550 aC-489 aC era el nebot de Milcíades el Vell. Es va convertir en el tirà del Quersonès traci al voltant del 516 aC, prenent-lo per la força als seus rivals i empresonant-los. Es va casar amb Hegesípyle, la filla del rei Oloros de Tràcia. Llur fill Cimó va ser una figura major a l'Atenes de la dècada dels 470 i 460 aC.

Va esdevenir vassall de Darios I de Pèrsia, unint-se a l'expedició de Darios contra els escites al voltant del 513 aC. Es va unir també a la revolta jònica del 499 aC contra el govern persa, establint relacions amistoses amb Atenes i capturant les illes de Lemnos i Imbros (que cedí eventualment a Atenes). Nogensmenys, la revolta col·lapsà el 494 aC i el 492 aC fugí a Atenes per escapar d'una invasió persa de contratac. Son fill Metíoc va ser capturat pels perses i fet un presoner de per vida, però va ser tractat honorablement com un membre de fet de la noblesa persa.

Després d'arribar a Atenes, va rebre inicialment una recepció hostil per sa tirania al Quersonès. Tanmateix, es va presentar ell mateix com un defensor de les llibertats gregues contra el despotisme grec amb èxit, i eludí el càstig. Va ser triat per ser un dels 10 generals (strategoi) del 490 aC. Sovint se li dóna el crèdit pel disseny de les tàctiques que derrotaren els perses a la Batalla de Marató més tard aquell mateix any.

L'any següent, el 489 aC, dirigí una expedició atenesa de 70 naus contra les illes gregues que se suposava havien donat suport als perses. L'expedició no va tenir èxit. La flota atacà Paros, que havia estat conquerida pels perses, però no aconseguí capturar l'illa. Milcíades rebé una ferida important a la cama durant la campanya i va restar incapacitat per ella. La seva fallida va ocasionar un clamor popular contra ell quan retornà a Atenes, donant als seus rivals polítics l'oportunitat d'explotar la seva caiguda en desgràcia. Acusat de traició, va ser condemnat a mort, però la sentència va ser commutada a una multa de 50 talents. Això era una suma immensa i impagable per l'època, i va ser enviat a la presó, on va morir, probablement a causa de gangrena a la seva cama.