Miracle de la llum
De Viquipèdia
El miracle de la llum és una llegenda de la tradició manresana que explica com una misteriosa llum provinent de Montserrat va irrompre pels vitralls de l'antiga església del Carme el 21 de febrer de 1345, fent que així es posés fi a l'entredit que pesava sobre la ciutat que havia estat excomunicada pel bisbe de Vic a causa del pas de la sèquia de Manresa per terres del bisbat. La sèquia canalitza aigua del Llobregat des de Balsareny fins a Manresa i amb la seva construcció es va acabar l'escassetat d'aigua que patia la ciutat.
El 1339 els consellers de la ciutat van decidir que s'havia de fer una sèquia que portés aigua del Llobregat a la ciutat per poder assegurar les collites, bo i fent que aquestes no depenguessin de la pluja. Depassant les possibilitats de la ciutat, varen demanar ajuda al rei i la obtingueren el 23 d'agost de 1339, quan Pere III concedia el permís de realització de la sèquia junt a una rebaixa d'impostos per afavorir-ne la construcció.
Així, el mateix any 1339 es decideix el seu traçat i comencen els treballs d'anivellament. L'obra s'encarregà el barceloní Guillem Catà i els germans Simó i Pere de Rodener.
Els primers plets venen del bisbe de Vic i dels habitants de Santpedor que es neguen a pagar impostos per la seva construcció.
Segurament a finals de l'any 1340, el bisbe de Vic, Galcerà Sacosta, com a senyor jurisdiccional del terme i parròquia de Sallent, es va oposar a què la sèquia passés pel seu municipi i que a més provoqués una baixada de cabdal al pas del Llobregat per Sallent.
Després d'un any de negociacions i discussions, arriba l'excomunió del bisbe als obrers i consellers de Manresa, comportant la suspensió de la realització de tots els sagraments i de tota la litúrgia en el territori de la ciutat.
Malgrat tot, els obrers de la sèquia continuaren treballant en la construcció del canal. Així, sabem que l'any 1344 s'estava treballant en la construcció del pont del Vilar, al terme de Sallent.
El conflicte amb el bisbe va durar fins a l'any 1345 i només es va poder solucionar quan, un cop mort el bisbe Galcerà Sacosta, el seu successor, Miquel de Ricomà, va tenir una actitud més dialogant i va acceptar les compensacions que li oferia la ciutat.
[edita] La tradició
Segons la tradició, però, el final del conflicte fou degut al miracle de la Misteriosa Llum: una llum resplendent va arribar, provinent de la muntanya de Montserrat, fins a l'església del Carme, on va entrar per una finestra de la façana principal, al mateix temps que les campanes començaren a tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l'absis central dividint-se en tres rajos de llum que es repartiren entre l'absis, la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador. Després, es van tornar a reunir en un de sol que sortí de l'església en direcció una altra vegada cap a Montserrat.
L'explicació d'aquest fet és ben clara: davant del conflicte entre la ciutat de Manresa i el bisbe de Vic, Déu es posava de costat de la ciutat de Manresa. Per això, un cop el bisbe va conèixer l'existència d'aquest miracle, es penedí de la seva actitud i volgué rectificar-la, però no va ser-hi a temps perquè, com ja hem comentat, es va morir ben aviat, el dia 5 d'abril de 1345. Per aquesta raó, també, el nou bisbe Miquel de Ricomà, que va prendre possessió del bisbat el 12 de maig del mateix 1345, s'afanyà a aixecar l'entredit i a solucionar el conflicte.
La finalització definitiva d'aquest conflicte vingué amb la redacció, aprovació i signatura dels capítols i condicions de la concòrdia entre el bisbe i la ciutat, signatura que tingué lloc el dia 19 de novembre de 1345 a Vic.
L'any 2001 l'Orfeó Manresa en feu un musical, amb música de Manel Camp i direcció de Teti Canal.
[edita] Fira de l'Aixada
Per recordar aquest fet cada any es celebra a Manresa les Festes de la Llum i, durant el cap de setmana que l'acompanya, la Fira de l'Aixada. Es tracta d'un mercat medieval amb una fira i diversos espectacles al carrer: joglars, representació de fets històrics, balls de zíngares, canvis de la Guàrdia local, representació de la Vinguda de la Llum.