Mixe
De Viquipèdia
Els mixe són un dels Pobles indígenes de Mèxic que pertany a la família lingüística mixe-zoque (mikse-soke). Els zapoteca els anomenen wichikovi.
Taula de continguts |
[edita] Localització
Viuen a l'Est d'Oaxaca en tres zones de 45 municipis, entre ells Cacalotepec (5-8.000 h), San Juan Guichicovi (40.000 h, dels quals el 90 % són mixe i el 10 % zapoteca) i uns 60.000 més repartits en tres zones:
- Baixa, a San Juan Guichicovi, San Juan Mazatlan, Xaltepec i part d'Itzcuintepec.
- Mitjana, a San Juan Cotzocon, Zacatepec, Alotepec i Quetzaltepec.
- Alta, a Tamazulapa, Ayucla, Cacalutepec i Mitzeplan.
[edita] Demografia
La seva llengua era parlada per unes 130.000 persones el 1997. Segons el cens mexicà del 2000, hi havia 168.935 mixes, dels quals el 80,1 % parlava la llengua ameríndia. Lingüísticament es poden distingir diversos grups:
- Coatlán, a Centre i Est Oaxaca. 5.000 parlants
- Guichicovi, al NE Oaxaca, al municipi de San Juan Guichicovi. Entre 15.000 i 18.000 parlants.
- Juquila, a Centre i Est Oaxaca. 8.500 parlants
- Mazatlán, a Oaxaca, 25.000 parlants
- Quetzaltepec, al NE Oaxaca. 25.000 parlants
- Tlahuitoltepec, al NE d’Oaxaca. 5.000 parlants
- Totontepec, al NE Oaxaca. 6.000 parlants
[edita] Costums
Són els habitants més antics d’Oaxaca, molt barrejats culturalment amb els zapoteca. La seva principal comunitat és San Juan Guichicovi, a Tehuantepec, i també seu de la secció mixe d’UCIZONI i del Centro Cultural Mixe, dirigit per Albino Pedro Jacinto, un desl caps d’UCIZONI, i Darío Ramón.
A la zona més alta són més organitzats, mantenen més viva la cultura pròpia, no hi ha arribat els partits polítics, conserven la forma organitzativa comunitarista, i els autoritats s’escullen per mèrit, i si no compleixen, els sancionen. A la zona mitjana i baixa, però, han de formar part dels partits. Encara hi ha endivinadors del temps, i els consells d’ancians que fan d’assessors, i mantenen molts dels antics rites. Mantenen el tequio o treball comunitari per aixecar una casa. També s’ha donat alguns casos de poligàmia.
Tot i que des del 1940 s’hi ha introduït amb força sectes protestants, encara mantenen rituals respecte la terra en el conreu del cafè o del moresc. A San Juan la terra municipal és repartida entre 36 ejidos on també es practica el tequio social en el conreu de cafè.
[edita] Història
Pels anys 50, en plena efervescència de la reforma agrària, els donaren a unes 40 famílies 30.000 hectàrees, i fundaren la comunitat Benito Juárez, vora la vial de Matías Romero. Les treballaren i plantaren moresc i cafè. A començaments dels 80 els soldats arribaren i els expropiaren els terres en nom d’uns suposats propietaris. Només els deixaren 100 hectàrees, i la resta, la donaren a la indústria fustera.
El 1991 estaven elaborant un mètode d’ensenyament en mixe, amb un vocabulari temàtic i quaderns de treball. També reclamen l’autodeterminació índia i autonomia territorial.
[edita] Bibliografia
- Tenenbaum, Barbara ed. (1992) Encyclopaedia of Latin American History and Culture Mac Millan-Simon & Schuster, New York.