Monestir de Sant Quirze de Colera
De Viquipèdia
El monestir benedictí de Sant Quirze de Colera està situat al municipi de Rabós (Alt Empordà).
Sant Quirze de Colera és una abadia benedictina documentada des del segle IX. Està declarat monument històric artístic. Es troba en el parc Natural de l'Albera.
Taula de continguts |
[edita] Historia
El comte Gausbert d'Empúries, va cedir els terrenys en l'any 927; es va reconstruir i es va consagrar en l'any 935 pel bisbe Guiu de Girona. Va estar ampliant-se i renovant-se successivament a través dels anys. El seu béns van ser pròspers i es van estendre per tot l'Empordà i el Rosselló. En l'any 1123 fou posada sota la veneració dels sants Quirze, Andreu i Benet, procedint-se a una segona consagració pel bisbe Berenguer Dalmau de Girona en presència del de Carcassona. Es va unir al monestir de Sant Pere de Besalú en l'any 1592.
En l'any 1835, per la desamortització de Mendizàbal, la comunitat de Sant Pere de Besalú es va extingir i tots els seus béns van ser posats en subhasta, el monestir de Sant Quirze de Colera amb tots les seves pertinences i terres, va ser adquirit pel general empordanès Ramon de Nouvilas, que els seus descendents han estat propietaris fins a l'any 1994 que ho van vendre a l'ajuntament de Rabós per la quantitat simbòlica de 1000 pessetes
[edita] L'edifici
La seva església es troba restaurada, consta d'una planta de tres naus que formen l'edifici, amb volta de canó la nau central i de quart de canó les laterals, totes reforçades amb arcs que arrenquen de pilars cruciformes. En la capçalera conserva tres absis semicirculars, el central amb ornamentació d'un fris de arquets.
Té tres portes, en la façana nord, oest i la del mur del sud que duu al claustre, el qual conserva la galeria de ponent amb quatre finestres geminades. La façana occidental fou reconstruïda en el segle XII.
De la fortificació es conserva una torre de defensa i restes de muralla.
[edita] Obres de restauració
En la restauració que s'està portant a terme, s'han recuperat pintures romàniques en un dels arcs, així com s'han localitzat tombes antropomòrfiques en el refectori, que permeten datar una primera ocupació de la zona en l'època medieval del segle VIII. [1]
[edita] Referencies
[edita] Més informació
[edita] Bibliografia
Volum 3 (2005), El Meu País, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5570 5
