Montgat
De Viquipèdia
|
|
| Dades municipals | |
|---|---|
| Gentilici | Montgatí, montgatina |
| Població (2004) | 8.844 hab. |
| Superfície | 2,95 km² |
| Densitat (2004) | 2.997,97 hab/km² |
| Altitud | 20 m |
| Coordenades | 41°28'16"N, 2°16'55"E |
| Entitats de població | 1 |
Montgat és un municipi de la comarca del Maresme.
És la localitat més meridional del Maresme i està situada a la costa al límit amb la comarca del Barcelonès, entre Badalona i el Masnou
Taula de continguts |
[edita] Emplaçament
El nucli antic es troba situat al voltant del turó de Montgat, un petit penya-segat davant del mar, creuat per la carretera i un túnel per on passa la via del tren de la costa. El terme municipal es troba accidentat pels contraforts de la serralada litoral amb d'altres turons com Les Guixeres (112 metres) o la marquesa (64 metres). A la sortida de la localitat cap al nord en direcció al Masnou es troba el petit nucli de Montsolís.
[edita] Història
En els seus orígens, Montgat fou un petit poblat ibèric. Les excavacions que s'hi han fet demostren l'existència d'assentaments neolítics al terme aproximadament uns 3.500 anys abans de Crist.
A l'època romana trobem documentat el Turó de Montgat amb el nom de Promonturium Lunarium. El terme era aleshores travessat per la Via Augusta.
A l'Edat Mitjana hi havia un castell que vigilava tot el nord de la costa, però Felip V després de la Guerra de Successió el va fer enderrocar. Sobre les seves runes els fundadors de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques hi feien sovint trobades al segle XIX.
Montgat tingué el primer túnel ferroviari de Catalunya i Espanya quan el 1848 es posà en funcionament la línia del tren Barcelona-Mataró. L'any 1867 s'hi va establir una parròquia.
Fins a l'any 1933 va pertànyer al terme municipal veí de Tiana. S'hi va separar per Decret de la Generalitat de Catalunya de 6 de juliol d'aquell any, que dictava la segregació del districte II i la constitució d'un municipi independent
A partir dels anys setanta la població va créixer considerablement arrel de la construcció d'urbanitzacions de blocs de pisos, alguns de gran alçada (Turó del Mar)
Avui l'agricultura i la pesca, que en el passat foren activitats principals, han desaparegut gairebé totalment de la vida montgatina. Hi ha indústries de materials de la construcció (ciment), productes químics i farmacèutics i metal·lúrgia. El seu principal barri industrial Les Mallorquines és com una prolongació de Badalona.
Gran part de la seva població activa treballa al Barcelonès
[edita] Edificis d'interès
- Torre de defensa de Ca l'Alzina.
- Església romànica de Sant Martí (segle XI)
- Casa senyorial dels marquesos de Montsolís
