Muluia
De Viquipèdia
El Mouloûya (nom català Muluia) és un uadi (riu) del Marroc d'uns 600 km de curs i 22,3 m³ de cabdal, encara que aquest pot tenir grans variacions.
Neix a l'Atlas mitjà i corre al nord-est fins desaiguar a la mar Mediterrània a Saidia, a tocar de la frontera argelina. La seva conca és la més gran del Marroc i comprèn uns 54.500 quilòmetres quadrats. Té tres afluents principals: l'oued Za, l'oued Ansegmir i l'oued Melloulou. Subministra aigua, entre altres, a les ciutat de Berkane, Zaio i Nador. Compta amb quatre grans embassaments (les xifres de capacitat que es donen són les inicials; el constant rempliment de les preses les deixa obsoletes ràpidament):
- Mechra Klila (oficialment Mohamed V), construït el 1967, amb una cabuda de 331 milions de metres cùbics, i que dóna electricitat al nord-est de Marroc [1].
- Mechrâa Homadi, fet el 1955, 5 milions de metres cùbics, s'usa com a embassament regulatori del Mechra Klila (10 quilòmetres riu amunt) i per a irrigació [2].
- Hassan II, situat sobre l'Oued Za, afluent principal del Muluia, que serveix principalment per a proporcionar aigua potable a les ciutats d'Oujda, Taourirt i Laayoun i té una cabuda de 109 milions de metres cúbics. Construit el 2000 [3].
- Enjil, situat sobre l'Oued Taghoucht, afluent del Muluia, té una capacitat de 12 milions de metres cúbics i va ser bastit el 1995 [4].
[edita] Història
El riu fou establert com a límit entre les zones d'influència de Jaume II de Catalunya i Sanç IV de Castella, reservant-se el català els territoris a l'est (Algèria i Tunis) i el castellà a l'oest (Marroc).
[edita] Enllaços
- Plana oficial de la Secretaria d'Estat del Marroc per a l'Aigua (francès)
- Revisión de algunos elementos básicos para la evaluación de los caudales ambientales en el bajo Muluya, de la professora Maria Snoussi, de l'Universitat Mohamed V (castellà)
