Nokia

De Viquipèdia

Nokia és una de les principals empreses del sector de les telecomunicacions. Actualment és la principal fabricant de telèfons mòbils a nivell mundial. Amb seu a Keilaniemi (barri d'Espoo), a Finlàndia, és una de les marques europees més conegudes dins i fora de la UE.

Nokia també produeix infraestructures per mòbils i altres equipaments de telecomunicacions per a aplicacions com la telefonia tradicional per veu, XDSI, accés a internet per banda ampla, ràdio professional mòbil, Veu sobre IP, xarxes wireless i una línia de receptors satèlit. Nokia subministra equips de comunicació mòbil per a tot el mercat i utilitzant tots els protocols disponibles, com els protocols GSM, CDMA i UMTS.

Taula de continguts 1 Història 1.1 Cronologia 1.2 L'era Ollila 2 Nokia i el programari lliure 3 Enllaços externs

[edita] Història

L'actual Nokia és el resultat de la fusió d'empreses centenàries provinents de diferents sectors de la indústria finesa.

[edita] Cronologia

• 1865, l'enginyer de mines Fredrik Idestam estableix una empresa d'indústria forestal per a la producció de paper en el sud-oest de Finlàndia.
• 1898, l'empresa crea la fàbrica processadora de cautxú Finnish Rubber Works Ltd en la ciutat de Nokia i adopta el nom de la mateixa com la seva marca.
• 1912, és fundada la Finnish Cable Works consagrada a la fabricació de cables per a la indústria de el telègraf i la producció de telèfons. Aquesta empresa va ser adquirida per Nokia després del final de la Segona Guerra Mundial
• 1960, es va crear un Departament Electrònic en la fàbrica de cables.
• 1963, Nokia produeix un radiotelèfon.
• 1965, primer processador per als mòdems de dades.
• 1967, Nokia Corporació es va formar oficialment mitjançant la fusió de Nokia Company (el negoci original de fabricació de paper) amb Finnish Rubber Works i Finnish Cable Works.
• 1970s, Nokia desenvolupa el Nokia DX 200, un commutador digital (switch) per a centrals telefòniques.
• 1980s, La primera xarxa de telefonia mòbil cel·lular internacional del món, NMT, es va introduir a Escandinàvia en 1981 i Nokia va fabricar per a aquesta els primers telèfons d'ús en automòbils.

Nokia va dur a terme l'adquisició de Mobira, *alora, Televa i Luxor de Suècia. En 1987, Nokia va adquirir les operacions de productes electrònics i part dels negocis de components de la German Standard Elektrik Lorenz i la companyia de productes electrònics Oceanic de França. Aquest mateix any produïx el primer portàtil.

Nokia produïx la seva pròpia gamma d'ordinadors personals cridada Mikromikko, però aquestes operacions van ser venudes més tard a ICL (després a Fujitsu-Siemens).

A la fi d'aquesta dècada Nokia es va convertir en la companyia de tecnologia de la informació escandinava més gran després de l'adquisició de la divisió de sistemes de dades d'Ericsson.

En 1989, Nokia va expandir la seva indústria del cable a Europa adquirint la companyia de cable NKF d'Holanda.

[edita] L'era Ollila

Al començament dels anys 1990 el lucratiu mercat soviètic s'havia col·lapsat, a Finlàndia s'iniciava una recessió profunda i l'estructura directiva de l'empresa travessava una profunda crisi, la divisió electrònica de consum (Televisors) tenia pèrdues elevades. Els amos van pensar a vendre l'empresa.

En 1992, Jorma Ollila, llavors President de Nokia Mobile Phones, va ser nomenat Director de tot el Grup Nokia. Des de llavors Nokia s'ha concentrat en el seu negoci principal, les telecomunicacions, desinvertint les seves activitats de tecnologia de la informació i operacions industrials bàsiques.

La desregulació dels operadors de telefonia a Finlàndia va obrir la competència en el camp dels equipaments de telecomunicacions, fins a aquest moment controlat pels monopolis nacionals. Per altra banda la tecnologia de comunicació analògica va donar lloc a la digital, permetent als operadors oferir un conjunt de nous serveis i expandir el mercat. Finalment, les xarxes pa europees de GSM introduïdes per la Comissió Europea en 1991 van créixer ràpidament.

En 1998, Bill Gates contactà amb Ollila para plantejar-li la conveniència de crear un sistema operatiu conjunt entre Nokia i Microsoft, destinat a dominar el món de la telefonia com ho havia fet Windows amb el dels PC. El projecte mai es va iniciar i Ollila va liderar un grup d'empreses format per Nokia, Motorola, Panasonic, Sony Ericsson, Psion i Siemens del qual va néixer Symbian.

Al juliol de 2005 Ollila va anunciar que planeja retirar-se de l'empresa al juny de 2006 i passar a exercir la presidència de Royal Dutch Shell PLC.

Aquest mateix estiu Nokia va completar la xifra de 1.000 milions de telèfons mòbils venuts. Des de 1982 l'empresa va comercialitzar uns 400 models de mòbils.

[edita] Nokia i el programari lliure

Nokia alliberarà totes les seves patents amb la finalitat que puguin ser utilitzades en el desenvolupament del kernel de Linux. Aquest alliberament no serà aplicable amb aquelles companyies que hagin iniciat processos judicials relacionats amb patents de Linux.

Per altra banda, Nokia utilitza l'entorn Gnome en alguns dels seus productes i l'empresa donarà a la Fundació Gnome 150.000 € aproximadament.

Un component del desenvolupament de font oberta és la cooperació de Nokia amb Apple, ja que el navegador de la Series 60 utilitza els components WebCore i JavaScript Core que Apple fa servir en el seu navegador Safari. El navegador utilitza llenguatge KHTML i KJS, també emprats en el projecte Konqueror.

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.

• Plana oficial de Nokia.