Obra Cultural Balear
De Viquipèdia
L'Obra Cultural Balear (OCB) és la institució cívica i cultural de més influència a les Illes Balears pel que fa a la promoció de la llengua catalana, la cultura i la identitat pròpies del poble balear.
Taula de continguts |
[edita] L'origen
Va ser fundada el 1962 a Palma per un grup de mallorquins —Josep Capó, Guillem Colom, Miquel Forteza, Miquel Fullana, Miquel Marquès i Bernat Vidal, entre d'altres— convocats pel filòleg menorquí Francesc de Borja Moll, amb l'objectiu de promoure la llengua i la cultura pròpies.
Aquesta entitat és la continuadora històrica de la tasca de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1923-1936), presidida entre d'altres per Emili Darder, que fou editora de l'Almanac de les Lletres i de la revista La Nostra Terra, que fou el màxim exponent del pensament literari de l'Escola Mallorquina.
[edita] La seva actuació
L'OCB aixoplugà les forces de resistència política i cultural al franquisme, impulsà la lluita per l'autogovern i auspicià la gran manifestació per l'Autonomia del 29 d'octubre de 1977, la concentració pública autonomista més gran feta a Mallorca. El 1991, promou i coordina la Plataforma Cívica per l'Autogovern al voltant del manifest Volem Comandar a Ca Nostra, que reuneix, per primera vegada de de la II República i en un Teatre Principal estibat, tota la societat civil a favor del reconeixement de les Balears com a nacionalitat històrica i de les seves reivindicacions nacionals. La iniciativa va aconseguir agrupar entitats empresarials, sindicals, socials, mediambientals, universitàries, religioses i culturals, i va formar un bloc civil que es manté i es renova des d'aleshores per a totes les manifestacions per la llengua i l'autogovern.
Des de 1995, la institució ha intensificat la seva funció de aglomerador social. Ha convocat, a Mallorca, les multitudinàries Diades populars per la llengua i l'autogovern de cada mes de maig per reclamar una política lingüística ferma i decidida de les institucions, i principalment del Govern Balear, que té el mandat estatutari de protegir la llengua catalana. El 1995, es va fer la Cadena Humana més gran de la història de Mallorca, amb la participació de 30.000 manifestants. El 1996, la plaça Major de Palma va acollir la imatge d'un immens mosaic humà amb una llegenda impossible d'oblidar: Som Comunitat Històrica. Més de 20.000 persones donaren suport a aquesta reivindicació. La Diada de 1997 es va celebrar un gir radical en l'actuació institucional a favor del català, la millora del sostre de competències autonòmiques i el reconeixement d'un Estatut d'insularitat.
La plaça de Cort fou l'escenari de la Diada de 1998, on simbòlicament milers de persones tornaren a plantar cara a la deixadesa institucional davant el retrocés de l'ús del català. Els ciutadans volien més cotes d'autogovern per a les Balears i una defensa més ferma de la llengua catalana. El mateix varen demanar els 25.000 manifestants que col·lapsaren tot el centre de Palma amb la manifestació de 1999, sota el lema Per uns Governants que defensin la llengua. La Diada del 2000 llançà des de ses Voltes, un missatge de solidaritat al món: Junts per la llengua.
[edita] Els projectes de l'OCB
Entre els projectes més reeixits de l'Obra, hem de destacar:
- Joves de Mallorca per la llengua, organització juvenil que té per objectiu promocionar l'ús de la llengua catalana a Mallorca.
- Fundació Voltor, que permet la recepció dels senyals de televisió a Mallorca de les emissores que emeten en català a la península.
- El mirall, revista de l'entitat.
- Paraula, centre de serveis lingüístics.
[edita] Presidents
- 1962-1969: Miquel Forteza
- 1970-1976: Climent Garau
- 1976-1983: Josep Maria Llompart
- 1983-1987: Ignasi Ribas
- 1987-1989: Miquel Alenyar
- 1990-1991: Bartomeu Fiol
- 1991-2003: Antoni Mir
- 2003-2004: Sebastià Frau
- 2005-Actualitat: Jaume Mateu
[edita] L'OCB i les altres institucions
Juntament amb Acció Cultural del País Valencià i Òmnium Cultural forma la Federació Llull.
[edita] Els premis 31 de desembre
Des de 1987, l'OCB convoca anualment els Premis 31 de desembre, adreçats a reconeixer i estimular les actuacions favorables a la llengua i la cultura pròpies, i la consciència nacional. Aquests guardons, fins a set, es lliuren a la Nit de la Cultura, en què es reuneixen cada any més de 1.000 persones representatives de tota la societat balear i del conjunt de l'àrea lingüistica.
[edita] Reconeixements
- 1975: Premi dels Premis Ciutat de Palma.
- 1979: premi d'Honor Jaume I.
- 1985: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
