Oi!

De Viquipèdia

L'Oi! és una subcultura i un subgenere musical del punk que sorgeix paral·lelament a aquest com la expressió del seu costat obrer. Neix a la segona meitat dels 70 a Anglaterra i es caracteritza per l'origen treballador dels seus integrants i en principi una manca de contingut polític precís, i més aviat tendeix a crear llaços entre els joves anglesos de classe obrera, incluïnt punks i skinheads. Els grups pioners del Oi! són Cockney Rejects, Cock Sparrer, Angelic Upstarts i Sham 69. Encara que els skinheads están considerats com el seu públic predilecte, els primers grups d'Oi! estaben formats per joves punks de classe obrera o simplement per joves treballadors sense cap estètica o característica concreta relacionada amb el punk o cap altre subcultura.

[edita] Història

L'Oi! neix paral·lemant al punk com la seva vessant obrera. A la fi dels 70, després de la seva explosió original, el punk deriva en una moda que poc té a veure amb l'esperit de protesta original del moviment. L'Oi!, inicialment conegut com street-punk o reality-punk, és reforçat amb el suport de joves punks i, sobretot, dels skins, fusionant-se la cultura d'ambdós corrents. En les seves lletres es parla de diversió, violència, futbol, orgull proletari i problemes quotidians com la repressió policial, l'atur, i altres temàtiques de la classe obrera.

El principi dels 80 representa una nova onada de grups d'Oi! com The Oppressed, The Last Resort, The 4 Skins i The Business. No obstant això, la política també arriba al moviment en el moment que molts joves, skinheads majoritàriament, són recrutats pel National Front anglès, una organització racista d'extrema dreta. Molts dels seguidors punks i skins -majoritàriament els últims-, com a reacció, s'uneixen o creen organitzacions antiracistes o d'extrema esquerra, formant-se organitzacions antifeixistes, comunistes, anarquistes amb cert abast mundial com per exemple RASH (Red & Anarchist Skin Heads, skins rojos i anarquistes) o SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice, skins contra els prejudicis racials). D'extrema dreta es creen grups com els Hammerskins o Blood & Honour, liderada per Ian Stuart, cantant i lider del grup Skrewdriver.

Excepte alguna cas extrany, les bandes originals no tenien una ideologia racista, i molts skinheads defensen l'Oi! i el moviment skinhead com antiracista a causa de les influències negres (jamaicanes principalment) del moviment dels cap rapats. The Oppressed és un bon exemple de grup d'Oi! skinhead compromès amb l'anti-racisme. Actualment el tipus d'Oi! d'extrema dreta no esta relacionat amb aquest gènere musical sino que s'associa a un estil anomenat RAC (Rock Against Communism, Rock contra el comunisme). No obstant això, cal dir que l'Oi! original, com el moviment skinhead, era de caràcter majoritàriament apolític.

El 1982 el periodista musical Gary Bushell encunya el terme Oi! per a referir-se a aquest moviment, basant-se en un cançó del grup Cockney Rejects titulada Oi! Oi! Oi!, coneixent-se des d'aleshores amb aquest nom. El moviment s'estén ràpidament sorgint grups per molts altres països. Després d'un declivi a partir dels anys 1980 hi ha un nou auge de bandes Oi! en la dècada dels 90.

[edita] L'Oi! a Catalunya

A Catalunya són especialment coneguts Opció k-95, Pilseners, Despertaferro (els tres grups sent nacionalistes, antifeixistes i d'esquerres), Suburban Rebels (antifeixistes), Último Asalto (apolítics) i Decibelios (de la ideologia dels quals s'ha dubtat i polemitzat molt). Cal dir que Decibelios són el grup pioner de l'Oi! a Catalunya, i potser fins i tot a tot l'Estat Espanyol.