Orde de Calatrava
De Viquipèdia
Orde militar-religiosa fundada a Castella, en el segle XII, per l'Abat Don Raimundo de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real). Pertany a la família de les ordres cisterceses.
El seu origen es deu a un gest heroic. Calatrava havia estat arravassada als àrabs per Alfonso VII en 1147. Donada la importància estratègica del lloc com baluard avançat de Toledo davant els moros, el rei va voler assegurar la seva defensa lliurant-la a l'Ordre del Temple, ja que per aquelles dates no existien els exèrcits regulars, ni era fàcil poblar les zones de frontera. Uns anys més tard, davant l'embranzida islàmica, el Temple va donar l'empresa per perduda, i va retornar la fortalesa al rei Sancho III. Aquest rei va reunir als seus notables i va oferir Calatrava a qui es fes càrrec del seu defensa. Entre la sorpresa i les bromes dels nobles, Don Raimundo (San Raimundo), abat del monestir cistercenc de Fitero, assessorat pel monjo Diego Velázquez, que havia estat prèviament guerrer, va acceptar el repte. AL no oferir-se més alternatives, el rei va complir la seva paraula, lliurant Calatrava als monjos de Fitero. Ells, per la seva banda, van formar en poc temps un exèrcit de més de 20.000 monjos-soldat, unint, als quals havia aconseguit organitzar Diego Velázquez en les proximitats de Calatrava, els quals havia reclutat D. Raimundo en el regne d'Aragó. Davant tal multitud, els àrabs van declinar entrar en batalla, retirant-se cap al sud. A poc a poc, els monjos que van romandre en Calatrava es van deslligar de l'Ordre del Císter, fundant la seva pròpia Ordre militar derivada en el religiós del propi Císter, però inspirada en els aspectes militars i estratègics del Temple.
El primer Maestre de l'Ordre va ser don García que va obtenir del Císter i del Pontificat la primera regla. Aquesta regla, modelada sobre els costums cisterceses per a germans laics, va imposar sobre els cavallers, a més de les obligacions dels tres vots religiosos (obediència, castedat i pobresa), les de guardar silenci en el dormitori, refetor (menjador) i oratori; dejunar quatre dies a la setmana, dormir amb la seva armadura, i dur, com única vestimenta, l'hàbit blanc cistercenc amb la creu morada (després vermella) "flordelisada": una creu grega amb flors de lis en les puntes.
Des de la seva fundació fins a principis del segle XIII va sofrir una sèrie d'alts i baixos. Després de la derrota cristiana en la Batalla d’Alarcos (1195) fins i tot va haver d'evacuar les seves possessions i refugiar-se a Toledo. Va arribar el seu fiançament definitiu després de la Batalla de les Navas de Tolosa (1212), quan va fixar la seva seu en la nova fortalesa de Calatrava la Nueva (1218) construïda per presoners musulmans en la seva major part. Des de llavors i fins al final de la Reconquesta va gaudir d'un gran poder polític i militar, rivalitzant en més d'una ocasió amb el dels reis, atès que l'Ordre de Calatrava no els obeïa a ells, sinó al Maestre, i en últim terme al Papa.
Fernando el Catòlic va assolir ser triat Maestre de l'Ordre en 1477 per una butlla papal, i a partir d'ell tots els reis d'Espanya van revalidar el títol.
Sota el comandament dels successius monarques, i amb la reconquesta de la península finalitzada, gradualment van ser desapareixent tant l'esperit militar com el religiós. Amb el temps, la seva única raó d'existir eren la generació d'ingressos procedents dels seus grans dominis, i la conservació de les seves relíquies. Confiscats els béns de l'Ordre per disposició de l'usurpador José I en 1808, van ser restituïts en 1814 per Fernando VII, per a acabar definitivament secularitzats en 1838.
[edita] Dignitats
Les altes dignitats de l'Ordre van ser apareixent amb l'esdevenir dels anys, sent confirmades en els estatuts definitius (1467). Per ordre de jerarquia, eren les set següents:
Maestre
Autoritat suprema de l'Ordre. Atorgava les encomanes. Conferia hàbits i priorats. Administrava justícia a totes les persones pertanyents a l'Ordre, vassalls inclosos. El càrrec era electiu i vitalici.
Comendadores Mayores de Castella i Aragó
Primeres autoritats, després del maestre, en les encomanes dels seus respectius regnes.
Clavero
La seva missió era guardar i defensar el castell i convent major de l'Ordre, és a dir, la seva seu de Calatrava la Nueva.
Prior
Encarregat de la cura espiritual dels cavallers. Representava a l'abat de Marimond.
Sacristán
Encarregat de la custòdia de les relíquies de l'Ordre, gots sagrats i ornaments.
Obrero Mayor
Supervisor de les obres i edificacions.
[edita] Llocs i monuments relacionats amb l'Ordre de Calatrava
Situats en la província de Ciudad Real (Espanya):
Castell de Calatrava la Vella (Carrión de Calatrava). Seu de l'Ordre durant el segle XII.
Castell de Salvatierra (Calzada de Calatrava). Seu de transició, durant els primers anys del segle XIII.
Sacro-Convent Castell de Calatrava la Nueva (Aldea del Rey). Seu definitiva a partir de 1218.
Palau de Clavería (Aldea del Rey). Residència del Clavero de l'Ordre des de mitjans del segle XVI.
Almagro. Principal ciutat de l'Ordre.
Campo de Calatrava. Comarca en la qual es troben els llocs principals de l'Ordre (Calatrava la Nueva, Almagro, etc).
Miguelturra, una de les localitats favorites de l'Ordre i motiu de confrontació principal amb la veïna Villareal (després Ciudad Real), única ciutat depenent directament del rei de Castella en la zona.
Situat en la província de Terol (Espanya):
Castell dels Calatravos (Alcanyís). Testimoni de la important presència de l'Ordre en el Sota Aragó. Segle XII.
