Orderic Vitalis
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Orderic Vitalis (1075 - c. 1142) fou un cronista anglès que escrigué una de les grans cròniques sobre l'Anglaterra dels segles XI i XII.
Era el fill més gran d'un sacerdot francès, Odeler d'Orleans, que ingressà al servei de Roger de Montgomery, 1r Comte de Shrewsbury, i havia rebut del seu patró una capella en aquella ciutat. Quan Orderic tenia cinc anys, els seus pares l'enviaren a un sacerdot anglès, anomenat Siward, que dirigia una escola a l'església a Shrewsbury. Quan complí els onze anys entrà com a novici al monastir normand d'Evroul-en-Ouche, que el Comte Roger havia perseguit anteriorment però, en els seus anys posteriors, carregà de relíquies. El respecte d'Orderic per la professió monàstica és demostrat per la seva pròpia jubilació, uns quants anys més tard, a una casa religiosa que el Comte Roger havia fundat a petició seva. Però de jove, Orderic es sentí en una terra estranya. Quan arribà a Normandia no entenia ni una paraula de francès; el seu llibre, encara que s'escriu molts anys més tard, mostra que mai no perdé l'afecte a la Anglaterra natal.
Els seus superiors monàstics el rebatejaren amb el nom de Vitalis perquè els era molt difícil pronunciar el seu nom baptismal. Finalment acabà adoptant aquest sobrenom.
La seva vida enclaustrada fou tranquil·la. Es convertí en diaca al 1093 i en sacerdot al 1107. Marxà del monestir en unes quantes ocasions per, segons les seves cròniques, visitat Croyland, Worcester, Cambrai (1105) i Cluny (1132). Però convertí la literatura en la seva passió, i durant molts anys sembla ser que es passà els estius en el seu "scriptorium".
Els seus superiors li ordenaren que escrivís la història de St Evroul. El resultat fou l'Historia Ecclesiatica (Història Eclesiàstica), que s'acabà convertint en una autèntica crònica general de la seva pròpia època. Tot i que Orderic no presencià cap gran esdeveniment, fou sempre ben informat de l'actualitat, tant militar com política, a causa dels molts soldats i nobles que passaven pel monestir d'Evroul-en-Ouche. Malgrat un estil molest i afectat, és un narrador àgil. Llança una inundació de llum a les conductes i idees de la seva pròpia edat i a vegades comenta amb una sagacitat sorprenent els aspectes més generals de les tendències de la història. La seva lloable feina s'estroncà al 1041 a causa de la seva vellesa. Morí a l'any 1142.
