Organització territorial de Portugal
De Viquipèdia
L'organització territorial de Portugal es basa en una complicada estructura administrativa. El segon nivell administratiu, després de l'Estat, és immediatament ja els seus 308 municipis (concelhos) els quals, al seu torn, es subdividixen en més de 4000 parròquies (freguesia). Les parròquies, per altra banda, s'agrupen en diverses divisions de nivell superior que no coincidixen amb les delimitacions municipals, algunes de les quals són purament administratives, bé en general, bé específiques d'alguna branca d'activitat (per exemple, comarques judicials, regions turístiques, etc...), bé de caràcter tècnic, o bé de caràcter històrico-cultural. Hi hagueren projectes que intentaren definir regions naturals, les quals gairebé mai coincidien amb les divisions administratives.
Taula de continguts |
[edita] Províncies tradicionals
Si bé hui dia no tenen cap significat administratiu, les províncies (o regions naturals) continuen per ser la divisió més popular del país, immediatament després dels districtes, amb els quals s'identifiquen la major part dels portuguesos. Creades amb una reforma en 1936, van ser derogades formalment amb l'entrada en vigor de la Constitució de 1976. Hi van ser onze, que es llisten tot seguit:
- Algarve
- Alto Alentejo
- Baixo Alentejo
- Beira Alta
- Beira Baixa
- Beira Litoral
- Douro Litoral
- Estremadura
- Minho
- Ribatejo
- Trás-os-Montes e Alto Douro
[edita] Regions Autònomes
La divisió més important és, des de 1976, el territori continental (o Portugal continental) i les dues regions autònomes insulars (o Portugal insular), Açores i Madeira. Aquesta primera divisió del territori nacional correspon a la subdivisió NUTS I.
Les Regions Autònomes se subdivideixen immediatament en municipis (19 a Açores i 11 en Madeira), però Portugal continental té una sèrie de subdivisions diferents.
[edita] Districtes
Vegeu Districtes de Portugal per a més informació.
Els districtes, encara que en vies d'extinció mitjançant el procés de descentralització, romanen com la subdivisió administrativa del país més rellevant, servint de base per a una sèrie d'utilitzacions de la divisió administrativa, que van de les circumscripcions electorals als campionats regionals de futbol.
[edita] Antics districtes
Abans de 1976, els dos arxipèlags atlàntics eren també dins de l'estructura general dels districtes portuguesos, encara que amb una estructura administrativa diferent, basada en l'Estatut dels Districtes Autònoms de les Illes Adjacents (Decret-Llei n.º 36453, de el 4 d'agost de 1947), que es traduïa en l'existència de Juntes Generals amb competències pròpies. Hi havien tres districtes autònoms en Açores i un en Madeira:
- Açores — el Districte d'Angra do Heroisme, el Districte d'Horta i el Districte de Ponta Prima.
- Madeira — el Districte de Funchal.
Aquests districtes van desaparèixer amb l'arribada de la constitució portuguesa de 1976, que dotava a les Açores i a Madeira d'un Estatut Polític-Administratiu propi (que no preveu l'existència de districtes).
[edita] NUTS
En Portugal hi ha 3 NUTS I (Portugal Continental, Regió Autònoma de les Açores i Regió Autònoma de Madeira), subdividides en 7 NUTS II (Nord, Centre, Lisboa, Alentejo, Algarve, Açores i Madeira), les quals per la seua banda se subdivideixen en 30 NUTS III.
[edita] Regions (CCDRs, NUTS II)
Malgrat que els districtes siguen la divisió administrativa de primer grau a Portugal Continental, la divisió tècnica de primer ordre és una altra. Es tracta de les cinc grans regions gestionades per les Comissions de Coordinació i Desenvolupament Regional (CCDRs), i que corresponen a les subdivisions NUTS II per a Portugal. Els límits hi coincideixen amb els límits dels municipis, però no coincideixen amb els límits dels districtes, que de vegades es dividixen per més d'una regió. També aquestes regions es troben en vies de desaparèixer amb el procés de descentralització, però de moment són les següents:
- Regió de l'Alentejo
- Regió de l'Algarve
- Regió Centre
- Regió de Lisboa (va substituir en 2002 la regió de Lisboa i Val do Tejo)
- Regió Nord
[edita] Subregions estadístiques (NUTS III)
Les regions se subdividixen en subregions estadístiques sense cap significat administratiu, amb l'únic objectiu de servir per a agrupar municipis veïns amb problemes i desafiaments semblants, i obtenir d'aquesta manera dades conjuntes destinades principalment a la planificació econòmica.
A continuació es llisten els 30 NUTS III, dividides per regions:
- Portugal Continental
- Nord (8 NUTS)
- Alto Trás-os-Montes (14 municipis; 8171 km²; 223259 habitants)
- Ave (8 municipis; 1245 km²; 509969 habitants)
- Cávado (6 municipis; 1246 km²; 393064 habitants)
- Douro (19 municipis; 4110 km²; 221853 habitants)
- Entre Douro e Vouga (5 municipis; 861 km²; 276814 habitants)
- Grande Porto (5 municipis; 815 km²; 1260679 habitants)
- Minho-Lima (10 municipis; 2219 km²; 250273 habitants)
- Tâmega (15 municipis; 2621 km²; 551301 habitants)
- Centre (12 NUTS)
- Baixo Mondego (8 municipis; 2063 km²; 340342 habitants)
- Baixo Vouga (12 municipis; 1802 km²; 385725 habitants)
- Beira Interior Norte (9 municipis; 4063 km²; 115326 habitants)
- Beira Interior Sul (4 municipis; 3749 km²; 78127 habitants)
- Cova da Beira (3 municipis; 1375 km²; 93580 habitants)
- Dão-Lafões (15 municipis; 3489 km²; 286315 habitants)
- Médio Tejo (10 municipis; 2306 km²; 226070 habitants)
- Oest (12 municipis; 2221 km²; 338711 habitants)
- Pinhal Interior Norte (14 municipis; 2617 km²; 138543 habitants)
- Pinhal Interior Sul (5 municipis; 1903 km²; 44804 habitants)
- Pinhal Litoral (5 municipis; 1746 km²; 251014 habitants)
- Serra da Estrela (3 municipis; 868 km²; 49896 habitants)
- Lisboa (2 NUTS)
- Grande Lisboa (9 municipis; 1382 km²; 1947249 habitants)
- Península de Setúbal (9 municipis; 1581 km²; 714589 habitants)
- Alentejo
- Alentejo Central (14 municipis; 7228 km²; 173401 habitants)
- Alentejo Litoral (5 municipis; 5303 km²; 99976 habitants)
- Alto Alentejo (15 municipis; 6248 km²; 127025 habitants)
- Baixo Alentejo (13 municipis; 8545 km²; 135105 habitants)
- Lezíria do Tejo (11 municipis; 4273 km²; 240832 habitants)
- Algarve (1 NUTS)
- Algarve (16 municipis; 4995 km²; 395208 habitants)
- Nord (8 NUTS)
- Azores
- Madeira
[edita] Enllaços externs sobre els NUTS portuguesos
- Decreto-lei nº 244/2002, (en format PDF)
[edita] Àrees urbanes
En la divisió administrativa que es contempla en la propera descentralització, que és actualment en procés d'implantació, gira al voltant de les "àrees urbanes", definides com a unitats territorials contínues conformades per agrupacions de concelhos. Teòricament, haurien d'anar per entrar en vigor al llarg de 2004, però l'endarreriment en alguns dels processos fa poc probable que hi comencen a funcionar abans de 2006. Existixen tres tipus d'àrees urbanes:
- Grans Àrees Metropolitanes (GAM)
- Comunitats Urbanes (ComUrb)
- Comunitats Intermunicipals (ComInter)
[edita] GAM
Cal que hi haja un mínim de nou municipis i un nombre superior de 350 mil habitants en total.
[edita] ComUrb
Agrupaments amb menys de 350 mil habitants però més de 150 mil.
- ComUrb del Oeste
- ComUrb del Vale do Sousa
- ComUrb de Leiria
- ComUrb de la Lezíria do Tejo
- ComUrb del Baixo Alentejo
- ComUrb de Trás-os-Montes
- ComUrb de Valimar
- ComUrb del Centro Alentejo
- ComUrb del Baixo Tâmega
- ComUrb del Douro
- ComUrb del Médio Tejo
- ComUrb de las Beiras
[edita] Comunitats Intermunicipals (ComInter)
Hi tenen menys de 150.000 habitants.
- ComInter del Pinhal
- ComInter del Vale do Minho
[edita] Per definir
A data de maig de 2004, encara quedaven per definir algunes àrees urbanes que hi integraran alguns municipis. Si bé hi poden haver novetats en algunes de les àrees llistades amunt, en principi, però, es definirien les següents agrupacions:
Beira Interior Sul
Castelo Branco, Fundão, Idanha-a-Nova, Proença-a-Nova, Oleiros i Vila Velha de Ródão. En el cens de 2001 hi havien 119263 habitants.
Alto Alentejo
Portalegre, Ponte de Sor, Nisa, Sousel, Avis, Gavião, Crato, Marvão, Alter do Chão, Castelo de Vide, Fronteira, Monforte i Arronches. En el cens de 2001 hi havien 95086 habitants.
