Orson Welles
De Viquipèdia
George Orson Welles (6 de maig de 1915 - 10 d'octubre de 1985) és considerat comunament com un dels més grans directors de Hollywood, així com un bon actor, i guionista.
Welles va néixer a Kenosha, Wisconsin. Després d'estudiar amb professors particulars, ingressà a l'escola Todd de Woodstock (Illinois), el 1926, on desenvolupà les seves inquietuds teatrals com actor, director i adaptador. Als disset anys (1931) marxà a Irlanda amb la intenció de dedicar-se a la pintura, però fent-se passar per més gran, debutà professionalment com actor al teatre Gate de Dublín amb l'obra Suss the jew. De nou al seu país, formà part de la companyia McClintic-Cornell (1933-34) amb la qual debutà a Broadway, el 20 de desembre de 1934, amb Romeu i Julieta. Com a director, muntà dues obres amb actors negres, un Macbeth (1935) i Doctor Faustus (1936-37), i el 1937 fundà la seva pròpia companyia, Mercury, amb la qual muntà sis obres fins 1939.
Des de 1937 esdevingué un reconegut actor radiofònic gràcies al seu personatge de L'ombra, però es va fer famosa la seva emissió en directe, el 30 d'octubre de 1938, de La guerra dels mons de H. G. Wells, en que espantà a tot el país fent creure que els marcians atacaven realment el planeta. Tots aquests èxits van fer que Hollywood es fixés en ell i pel juliol de 1939 hi anà per signar contracte amb la productora RKO. Després de diferents guions desestimats, el maig de 1941 estrenà el seu primer film com a director, actor, co guionista i co productor, el mític Ciutadà Kane. A aquest seguiren, com a director (i la majoria també com actor) els films: Els magnífics Abersons (o El quart Manament) (1942), És tot real (1942-43, documental inacabat), El foraster (1946), La Dama de Xangai (1948), Macbeth (1948), Otel·lo (1952), Mr. Arkadin (1955), Toc de mal (o Sed de mal)(1958), Don Quixot (1960, inacabat), El procés (1962), Campanades a mitjanit (1966), Una història immortal (1966), F de frau (1973) i L'altra cara del vent (1974-75, inacabat).
Com a actor va tenir una decisiva participació a El tercer home (1949), dirigida per Carol Reed, però en la qual la seva influència en la posada en escena sempre s'ha destacat. Casat amb l'actriu Rita Hayworth (1943-47), els problemes mantinguts amb els productors de Hollywood, va fer que entre 1948 i 1956 visqués a Europa, on tornà al teatre, per darrer cop, en una versió de Rinoceronts de Ionesco, dirigida per Laurence Olivier a Londres (1960). Els darrers anys es dedicà a interpretar personatges secundaris en pel·lícules no gaire interessants per tal de finançar el seu darrer projecte, L'altra cara del vent. Va morir a Los Angeles, el 10 d'octubre de 1985.
