Palau Bofarull
De Viquipèdia
El Palau Bofarull es un palauet situat al Carrer Llovera de Reus, prop de la Plaça de Prim (centre de la ciutat) que va pertànyer a la família ennoblida dels Bofarull.
Els Bofarull es va enriquir en el segle XVIII i el 1760 Josep Bofarull i Gavaldà, va ser ennoblit pel rei. Aquest Bofarull va ser batlle de la ciutat i la condició nobiliària li fou confirmada per concessions reials de 1772 i 1774, anys en els quals es va construir el Palau, obra del arquitecte Francesc Bofarull Gavaldà, que era el seu germà. La part mes notable fou el saló noble, datat el 1788, que està decorat amb pintures del gran pintor Pere Pau Montanyà.
La família Bofarull va residir al Palau fins 1836, i la propietat va passar per herència a la família de Querol Rius, comte de Rius. Més tard l’edifici va passar a la societat recreativa El Olimpo, fins al 1936, en què va ser confiscat per la Federació Anarquista Ibèrica. Passada la guerra va estar ocupat pel Frente de Juventudes fins que, per venda, va passar el 1948 al Club Natació Reus Ploms. L’entitat el va conservar en la part essencial però va fer modificacions a la part posterior per construir dues sales de ball, després discoteca i bingo. El 1886 el va comprar la Diputació de Tarragona amb l’objectiu de d’ubicar-hi la filial del Conservatori de Música. Als baixos del edifici la part principal es ocupada per una sucursal del BBVA (abans fou la tenda Las Americas, copropietat del poeta i polític Xavier Amorós; després fou l’oficina central de la Caja Postal que, ja anomenada Argentaria, va ser absorbida pel Banc de Bilbao Vizcaya). El projecte de restauració fou obra del arquitecte Xavier Olivé. El conservatori fou dotat d’una sala d’audició i les aules mantenint en lo possible l’estructura original del edifici.
